Estimar, estimar, estimar

Tots hem gaudit alguna vegada de l’experiència de banyar-nos. Tant és si ho fem a la platja, en un riu o en una còmoda piscina. Com sortim? Ni més ni menys que xops. Submergir-se en les aigües és sortir-ne regalimant, això, aigua.

Amb l’amor de Déu ocorre una cosa semblant. Qui diu viure en Déu, se li nota de seguida: per la seva manera de ser. Pel tracte que ofereix i, sobretot, perquè —pels quatre costats de la seva persona— brolla gratuïtament l’amor.

No podem pretendre anar caminat per la vora de la platja pregonant com de freda o com de calenta està l’aigua si els que ens observen ens veuen vestits amb vestit d’etiqueta. En tot cas pensaran que som ximplets o figurants de teatre.

Amb les coses de Déu també ocorre el mateix. Qui estima Déu, a més de donar fruit en abundància, cau en el compte que tot el que fa és conseqüència de l’amor immens que Déu sent per ell. Ningú pot donar allò que no posseeix. Crist, si ens va donar molt, és perquè la font d’“aquest molt” estava més enllà d’Aquest: en Déu.

Com és l’amor del Senyor? Idèntic al del Pare Déu. L’amor que es va materialitzar en la curació dels malalts, en la seva opció pels pobres, en la seva mà estesa a les necessitats —humanes, espirituals i materials— surt d’una instància superior a la mateixa terra des de l’Eternitat. Va estimar amb amor de Pare. Va abraçar amb els braços del Pare. Va perdonar amb el perdó del Pare.

Arribats a aquest punt ens podem preguntar “Com podem seguir Jesús?” “Com sentir-nos de veritat els seus amics?” Ni més ni menys que vivint l’estil de Vida que Ell ens proposa i amb molta llibertat seguir les seves petjades.

Sempre, quan escolto aquesta frase: “Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano”, em resulta una miqueta desconcertant. Com si l’amistat veritable exigís condicions. Com si, per ser amic de Crist, haguéssim de convertir-nos en simples marionetes. Però això, és clar, no és així. Som aliats de Jesús en la mesura que valorem el que va fer i va dir en pro de la humanitat.

Tot es resumeix en una paraula: ESTIMAR.

Si volem... podem.