Festa de la Santíssima Trinitat

Un dels valors que sempre quan es fan enquestes queden en un lloc primerenc és, sens dubte, la família. La importància per a tota persona de poder tenir una llar on es troba acaronat per l’estimació d’uns éssers que han sigut decisius per a la seva existència i que li donen l’aixopluc i el caliu del seu amor i cerquen el seu bé plenament... És que la persona humana és una persona social, no solitària. Està feta per a la relació i per viure estimada i estimant, i aquesta relació amorosa l’omple de la força i energia per sentir-se viva i tastar un glop de felicitat.

M’emociona el quadre d’una família al voltant d’una taula, on pares i fills en animada i vital conversa gaudeixen del moment d’un àpat festiu. És l’estampa, la icona de la felicitat construïda sobre la base d’un amor que fusiona i que es vessa a mans plenes, que es regala i es dona sense mesura generant la joia i la vitalitat de nous rebrots, joiells preuats que sedueixen i enamoren amb la seva innocència i ingenuïtat, amb la seva originalitat encisadora. La família és l’expressió completa de l’ésser humà. Està complet i feliç l’ésser humà, està en la seva plenitud quan es troba en aquesta relació i comunió feliç creada per l’amor. A aquesta relació amorosa el creador li ha donat la potència creativa, el poder d’engendrar nous éssers que omplen i donen sentit a la vida dels seus progenitors.

Quan el creador ha fet la persona humana a imatge seva, si la plenitud humana està en aquesta unitat familiar, pot ser que aquesta icona familiar ens permeti pensar que el nostre Déu no pot ser un solitari. Si nosaltres trobem la plenitud del goig en la relació i en la creació d’aquesta unitat de relació humana d’amor que és la família... i som imatge del nostre creador... és força de llei que el nostre Déu no pot ser un ser solitari, ha de ser una relació de persones, en perfecta comunió entre elles per aconseguir la relació perfecta, en un amor exuberant que les unifica i lliga en una harmonia perfecta.

El nostre creador ens ha fet per entrar dins d’aquesta relació perfecta i pletòrica. Vol que formem part de la seva família i fer-nos sentir feliços entorn a la seva immensa taula pairal on ell com a Pare poder gaudir de la personalitat única, original i irrepetible de cadascun de nosaltres. I ja aquest designi d’amor i comunió ens permet de besllumar-lo en la vida present en la cèl·lula familiar d’aquí.

Quan Jesús els dona als apòstols la clau, la contrasenya per entrar a casa seva, el cel, que és també la casa pairal nostra, els diu: “Aneu i bategeu-los en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant...” ens revela el ser relacional i familiar del nostre Déu... Una família divina, una divinitat, que són tres persones en una íntima, real i perfecta relació d’estimació... que com a tota estimació veritable no es tanca sinó que s’obre i amplia, es difusiva i s’eixampla... i s’engrandeix cada cop més aquesta família divina... com l’univers ens diuen els astròlegs que està en constant expansió, així està en creixement constant la família divina.

La Festa d’Avui de la Santíssima Trinitat ens recorda que el nostre Déu és família, i que el baptisme ens hi ha incorporat, ens ha donat el segell de pertinença a aquesta família divina i que en aquesta relació familiar d’amor i intimitat lluminosa i transparent trobarem la nostra plenitud i felicitat eterna.