Enmig de la multitud

Els dos miracles que recull l’evangeli d’aquest diumenge (Mc 5, 21-43) són com dues tesel·les que, amb d’altres, formen part d’un gran mosaic mostrant l’acció salvadora de Jesús. Són dues escenes amb molts aspectes en comú que ens presenten el Senyor com a portador i donador de Vida.

Per un costat tenim la filla de Jaire, una nena de dotze anys que s’està morint. El seu pare, un dels caps de la sinagoga, se’n va a trobar Jesús per demanar-li la salut. Per un altre costat, mentre Jesús es dirigeix a la casa de Jaire, una dona que pateix hemorràgies, en veure que Jesús passa envoltat per la multitud, arriba fins a Ell i, amb fe, tocant-li només el mantell es posa bona.

Quan Jesús realitza els miracles la situació d’aquestes dues persones és ben diferent perquè la filla de Jaire ja ha mort quan Jesús hi arriba. Però hi ha uns elements comuns en aquests miracles que, en repetir-se, ens indiquen què és important.

El primer és que tant Jaire com la dona se’n van a trobar Jesús. I ho fan sortint dels seus ambients, llocs i relacions que fins aleshores havien estat habituals. Jaire va més enllà del seu ambient religiós jueu, amb totes les crítiques que deuria rebre... I la dona, després d’haver-se gastat tots els diners per guarir les seves hemorràgies, decideix anar a trobar Jesús. Posar-se a cercar el Senyor sempre ens demana un plus de decisió personal que ve acompanyada pel desig de trobar-nos amb Ell.

L’altre element comú que hi descobrim, totalment unit amb el precedent, és la fe que Jaire i la dona tenen posada en Ell com a Salvador. Tan sols Jesús els podrà salvar. És el principal element. Sense la fe no haurien anat a buscar el Senyor, ni molt menys Jaire hauria demanat la guarició de la seva filla ni la dona hauria tocat el mantell de Jesús si no hagués estat moguda per la fe. I aquesta és, en els dos, una fe ferma perquè acaba superant les dificultats. Les mateixes persones que fan saber a Jaire que la seva filla és morta li recomanen que no amoïni el Senyor. No obstant, Jesús li diu: “Tingues fe i no tinguis por.” I la dona, malgrat ser una persona més de la multitud que empeny el Mestre, vol arribar a Ell superant tots els obstacles, moguda per la seva fe personal i no per la curiositat o per altres motius més superficials que poden moure una multitud. “Filla, la teva fe t’ha salvat”, diu Jesús personalment a la dona. Ell tenia interès de trobar-se amb ella enmig de la multitud, el mateix interès que té de fer-ho avui amb cadascú de nosaltres.