El mal defecte dels prejudicis

La narració de l’evangeli de Marc d’aquest diumenge ens parla del rebuig que fan de Jesús, els seus coetanis, els habitants de Natzaret... I és que la nostra vida, ordinàriament, es va desenvolupant en una certa monotonia. Els habitants de Natzaret s’havien acostumat a viure en la rutina i per això els costava de comprendre que Jesús fos el Messies, el salvador. Van neutralitzar la seva presència amb tota mena de preguntes, sospites i recels. No es van deixar ensenyar per ell, ni es van obrir a la seva força guaridora. Jesús no va poder apropar-los a Déu, ni guarir-los a tots com ell hauria desitjat. No podien negar que sentien de llavis de Jesús unes paraules plenes saviesa i de vida, i que veien en Ell uns fets i unes accions sorprenents i extraordinàries; però no van arribat a donar el pas cap a la seva persona, ni el seu missatge, i van optar per rebutjar-lo. “Si és el fuster, el fill de Maria, si coneixem els seus germans i les seves germanes!, d’on li ve tot això?” Per als natzarens Jesús no es podia desmarcar de la classificació en la qual ells l’havien encasellat; no podia tenir tota aquella saviesa, però el cas és que la tenia. Davant d’un fet innegable com aquell, només tenien una alternativa: l’escàndol o la conversió; i, encaparrats en els seus prejudicis, es van escandalitzar en lloc d’obrir el cor i la ment al seu missatge alliberador i aquells signes privilegiats a través dels quals Déu els parlava... Quelcom semblant ens pot passar avui a nosaltres, i de fet ens passa tot sovint, amb les persones amb les quals convivim i amb els fets i circumstàncies de la vida. La rutina de sempre fa que constantment estiguem classificant i encasellant els altres, i això ens deixa insensibles i ens tanca els ulls i el cor a descobrir, les coses positives, els valors, la riquesa que hi ha en les persones, mitjançant les quals Déu sempre ens parla i ens estima i se’ns comunica. Cada persona té una singularitat, cada persona té quelcom d’original, de nou, de positiu; el que passa és que moltes vegades allò que més veiem en les persones és la part fosca, els seus defectes, els seus errors, les seves equivocacions... Però Jesús no va cedir pas a aquesta temptació, ja que no va classificar mai ningú, ni tampoc no va permetre que el classifiquessin a Ell; la seva vida tampoc no es va deixar vèncer per la monotonia. Encara que no hagués trobat en el seu poble la fe i l’acceptació que era d’esperar i que no pogués fer cap miracle, no es resignà a deixar d’ensenyar l'Evangeli per pobles i viles. Malgrat tot, la gràcia, la bondat, l’amor i la misericòrdia de Déu sempre s’escampen arreu del món.