Vacances vives

L’estil narratiu amb què Marc escriu el seu evangeli li dona peu a transmetre els sentiments de Jesús, els seu estat d’ànim, les seves reaccions més humanes, que comparteix amb els seus amics, els apòstols.

N’és una mostra el fragment de l’evangeli que hem llegit avui. Jesús havia confiat als apòstols una primera experiència apostòlica: els envià de dos en dos a diversos poblets, que ell mateix visitaria més tard, per preparar la seva estada.

El dia i al lloc convinguts, retornen els apòstols. Explica l’evangeli, fou tota una festa: venien cofois, explicant el que havien fet, com els havien rebut, les “aventures” que havien viscut... Jesús els acull amb entranyes de mare, els deixa dir, els escolta a tots. Vol que s’escoltin entre ells. Per gaudir d’aquell ambient festiu i descansar, els proposa retirar-se a un lloc solitari. Avui diríem: a fer uns dies de vacances.

En els nostres dies, les vacances són una realitat social. Un temps en el qual podem alliberar-nos de la rigidesa dels horaris, de la monotonia del treball o de la tensió de les diverses responsabilitats.

Per altra part, seria una equivocació limitar-nos a interrompre les nostres activitats i, senzillament, “matar el temps”. Quina pena que passéssim aquest temps de relaxació i de descans, sense cap creativitat ni iniciativa. Faríem bé de preparar les nostres vacances, per aprofundir en una amistat o un amor poc cuidat durant l’any. O responent a la crida d’una vida més sana, més en contacte amb la natura. Com una oportunitat per al goig, la convivència, l’amistat... Cercant algun temps de silenci per recuperar la pau i la dignitat interior.

Suggereixo, a més, que durant el descans de les vacances ens fem dues preguntes: quines són les petites coses de la meva vida que, per nervis, inquietud, precipitació, he engrandit indegudament fins a angoixar-me i no deixar-me viure en pau? O, una altra: quines són les coses realment important a les quals he dedicat poc temps i poca atenció empobrint així la meva vida?

En contacte amb la natura, amb els altres i amb nosaltres mateixos, podem descobrir Déu. I les nostres vacances esdevindran, a més, una gràcia.