Paraules de vida eterna

Diumenge passat hauríem proclamat, en les nostres celebracions dominicals, un altre fragment del discurs del Pa de Vida si no s’hagués donat la coincidència amb la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu.

Avui veiem com la gent, després d’haver escoltat el Senyor, comença a expressar la seva opinió sobre les seves paraules. Entre els seus oients hi hauríem de comptar les persones que aquell dia es trobaven a la sinagoga de Cafarnaüm, els seus seguidors i el grup dels Dotze. Bàsicament, per les reaccions que recull l’evangelista, les opinions anaren en dues direccions. Per un costat hi trobem la dificultat per acceptar i entendre el seu missatge. Això ocasionà que “molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell”. Havien seguit el Senyor, però no podien entendre com Jesús podia afirmar que els qui menjaven la seva carn i bevien la seva sang tenien vida eterna i que Ell els ressuscitaria el darrer dia. Era quelcom incomprensible i els escandalitzava.

I el grup dels Dotze? Els qui Jesús havia escollit personalment encara estaven disposats a seguir-lo? Per això els pregunta: “Vosaltres també em voleu deixar?” Malgrat la situació de crisi que sorgeix amb les altres persones que l’abandonen, la pregunta de Jesús denota un delicat respecte per la seva llibertat. Ben diferent hauria estat si Jesús hagués afirmat: “Ara vosaltres no em podeu deixar!” No ens imaginem una frase com aquesta sortint dels llavis del Senyor perquè sempre convidava a seguir-lo, no hi obligava. La fe, la confiança en Ell, no es poden imposar sinó que cal respectar tota decisió personal nascuda i mantinguda des de la llibertat.

Però la pregunta exigeix una resposta, cal optar i prendre una decisió: quedar-se o marxar.

Pere, en nom dels Dotze, respon al Senyor fent una gran professió de fe: “Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu.” És significatiu que Pere citi en primer lloc l’acció de creure i després el fet de conèixer. Els Dotze prenen una perspectiva diferent de la dels qui l’abandonaren, dels qui no acabaren creient en Ell perquè no comprenien les seves paraules tan difícils. Deu ser potser perquè la fe és necessària per descobrir que les seves paraules són de vida eterna?