“El que contamina l'home és tot això dolent que surt de dintre...” (Mc7, 1-23)

Hi ha en la nostra societat una manera de fer que donem per bona però que pot crear en nosaltres una mentalitat i actitud perniciosa per a la nostra persona. Jesús avui la posa en crisi en el fragment de l’Evangeli d’aquest diumenge. És aquesta manera de fer i comportar-se que posa tota l’atenció en l’aparença, a quedar bé davant dels altres, a que vegin els altres que som bona gent, que complim el que està prescrit socialment com a bo i correcte... Valorar pel que es veu a fora. Utilitzar aquest únic criteri per jutjar els altres. Això de retruc ens porta a classificar les persones mirant únicament l’aspecte exterior, l’aparença... És el perill de la superficialitat. No anar a fons.

Ens falta temps per classificar les persones, per jutjar-les de seguida quan observem, molt sovint maliciosament, la seva forma d’actuar. Aquells que observaven amb lupa tot el que feia i deia el mestre Jesús, sabien trobar tot seguit motius per jutjar-lo i condemnar-lo. No es preguntaven mai si podien ells estar en l’error, si hi havia alguna raó que no copsaven en aquella manera de fer, ells tenien el criteri absolut de la veritat. Tenien pressa per desqualificar-lo. Ja el tenien condemnat en el seu cor i buscaven la justificació de la condemna en qualsevol de les seves paraules o accions. El mal no estava en el que deia i feia Jesús... el mal ja estava covat en el seu cor, l’odi i el rancor que niava en ell, i els feia vomitar paraules condemnatòries, desqualificant-lo i alimentant, fins i tot, la voluntat de liquidar-lo.

Jesús els fa veure que ells, que externament complien en tot, no s’adonaven que el mal no està en la conducta externa que a la fi és externa i no afecta el cor... Tenien malalt el cor, niava en ell l’odi, el rancor, el rebuig, el menyspreu... Els feia veure que aquest és el veritable mal, no l’oblit d’una pràctica externa que tot i tenir la seva raó de ser, no tenia la influència en la seva persona tan perversa com aquest sentiment profund que feia vomitar verí contra el comportament de Jesús o dels que anaven amb Jesús.

Jesús, veient aquest comportament d’aquells fariseus i mestres de la llei que només es fixaven en les aparences, en l’observança exterior, comenta al personal que l’acompanyava que el que cal vigilar sobretot que no es contamini és el cor... perquè és del cor d’on surten els pensaments perversos que després ens porten a cometre males accions.

Quan fem un judici sobre el comportament d’un germà cal que ens preguntem d’on ve. Si neix de l’estimació que vol ajudar a millorar, o de l’enveja, rancor, venjança que vol posar en evidència la debilitat de l’altre, o de la voluntat mesquina de sentir-se superior remarcant els defectes aliens.

Jesús ens fa adonar que el que cal vigilar són els sentiments profunds, que són els que de veritat contaminen els nostres actes... molt més que deixar de complir uns ritus externs que deixen poc netes les mans però que no arriben a contaminar el cor, a embrutar el nostre interior.