El do de saber escoltar

La paraula de Déu és sempre un missatge d’esperança, d’optimisme, de consolació i de fe; però la litúrgia d’aquest diumenge l’expressa d’una manera especialment viva. El profeta Isaïes comença dient: «Digueu als cors alarmats: “Sigueu valents, no tingueu por.”»… Ara també hi ha cors alarmats: les conseqüències de la pandèmia, que encara són imprevisibles; l’escalfament climàtic i les seves manifestacions, sovint catastròfiques. A nivell personal, la soledat, la manca de salut, l’atur, la inseguretat de cara al futur, etc. Davant d’això, la paraula de Déu ens diu: No tingueu por. Aquí teniu el vostre Déu. És ell mateix qui us ve a salvar... Perquè Déu farà noves totes les coses i tot serà diferent. Diu el profeta: Llavors ell desclourà els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran. En efecte, no sabem prou bé fins a quin punt en som, de cecs i sords pel que fa al nostre món espiritual i al designi de Déu sobre nosaltres; molt sovint estem acostumats a veure-ho tot ran de terra amb una mirada materialista, interessada, intranscendent i esquifida. Déu ens vol obrir els ulls i les oïdes, perquè albirem el fabulós i indescriptible pla diví sobre nosaltres, que s’expressa amb aquestes belles imatges poètiques, però plenes de fe: L’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d’aigua; és a dir que els nostres desigs més pregons seran acomplerts; la nostra vida ha de ser omplerta de sentit, de fecunditat, de goig… I, com més tinguem consciència humil i acceptada de la nostra situació precària, més generosament el Senyor ens donarà el seu consol. No sabeu, diu Sant Pau, que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen?... I Jesús a l’evangeli manifesta aquest designi de Déu, de consol i d’alliberament als qui l’envoltaven: Li porten un sord que a penes podia parlar, Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i li digué: “Obre’t! A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament… Aquest home rep el do de poder escoltar i comunicar-se. Aquest miracle físic inclou un sentit espiritual, volent donar a entendre que el que Déu vol és l’alliberament humà de totes les limitacions, tant corporals com espirituals, ja en aquesta vida, com a preparació per a la vida perfecta amb ell, serà sense limitacions de cap mena, en la realització perfecta de la nostra personalitat i en la satisfacció dels nostres anhels més pregons. Serà la possessió per sempre del que Jesús anomena el Regne del cel.