Qui dieu que soc, jo?

“Qui diu la gent que soc jo?” Aquesta pregunta prepara la següent, que posa a prova la fe dels deixebles: “I vosaltres, qui dieu que soc jo?” Pere, decidit, respon: “El Messies, l’Ungit de Déu”, és a dir, aquell tan anunciat pels profetes i tan desitjat pel poble jueu al llarg de tota la seva història. Jesús volia ser identificat.

No podem saber què pensava Pere exactament quan respongué a Je­sús que era “el Messies”. Probablement pensava, com tothom, que el Messies seria com un guerrer victoriós o un rei gloriós que faria d’Israel el país més poderós i ric del món. Malgrat tot, veiem que Je­sús atribueix a la revelació del Pare la resposta de Pere. Veritablement Jesús és el Messies, el Fill de Déu viu, Déu en­tre els homes. Faltava, però, una referència realista al Messies que el públic no podia entendre encara: la passió i mort de Jesús.

Després de la confessió de Pere, Jesús es posa a preparar els apòstols amb vista a la seva passió, a la seva mort i a la seva Resurrecció. Per això Jesús aclareix i matisa la resposta de Pere venint a dir que el títol de Messies no comporta solament honors i triomfs com molts podien pensar. Ben al contrari, respon Jesús: “El Messies ha de patir molt: els mestres de la llei el rebutjaran, el mataran i al cap de tres dies ressuscitarà.”

Sabem molt bé, per pròpia experiència, que quan superant el mateix egoisme fem participar els altres de la nostra vida i dels nostres béns, inspirem confiança i la nostra vida té un sentit nou, més profund i apte per multiplicar-se. Ho ha dit Jesús també avui en aquestes altres paraules: “Qui perd la seva vida per l’evangeli, la salvarà, però qui tanca la seva vida en si mateix, en el seu estret àmbit egoista, la corromp.”

Abans que tot hem d’entendre bé la crida de Jesús. No es tracta de patir per patir ni de renunciar a aquesta vida terrenal per arribar un dia a la del cel. Ni tampoc es tracta de menysprear els valors materials per arribar als béns espirituals, sinó de compartir-los estimant.

El que hem de saber escollir és l’amor i la solidaritat i no l’egoisme. Això sí, amb una estimació tan ferma que cap dificultat la faci claudicar. Qui sàpiga compartir l’amor al proïsme per viure, salvarà la seva vida amb plenitud. En altres paraules ens ho diu Jesús: “Allò que ens salva és l’amor, no l’egoisme. L’amor és la cosa més positiva que existeix perquè és portadora de vida en mi i en els altres.” Heus ací l’exemple de Jesús i el seu manament principal com a Messies, l’Enviat de Déu: “Estimeu-vos com jo us he estimat.”

Si volem... Podem.