Servir... o ser servit?

Parlar de “servir” és un tema difícil en la nostra societat. Valorem massa ser el primer, guanyar sempre, humiliar el contrari, tenir més... Tot plegat, fruit de l’ambició i l’orgull. És la nostra societat competitiva.

És veritat que, a vegades, trobem expressions com aquestes: “Estem al vostre servei”, o bé “estem satisfets de poder-lo servir”, especialment per part de firmes comercials i professionals de l’ofici. Com també polítics i persones públiques posen lemes com “servir el poble” sobretot en campanya electoral. Però, gairebé sempre conjuguen el verb servir de forma rendible i acaben passant factura al client.

Per altra part, ningú vol quedar al marge de la realitat d’avui. Ningú vol que el tractin de “tonto” pel seu comportament en la societat competitiva en què vivim.

Per això, sonen a compte de fades les paraules de Jesús “qui vulgui ser el primer, ha de ser el darrer de tots i el vostre servidor”. Aquesta és la lògica del Regne de Déu. Té prestigi no el primer o el qui va al davant, sinó el qui sap fer un lloc en la seva vida per als insignificants i els qui no compten.

L’exigència de ser el darrer i el servidor de tots constitueix l’autèntic alliberament en la lluita permanent entre els humans per assolir el poder i el domini sobre els altres.

Quin és aquest servei al qual Jesús crida? No cal al·ludir a decisions heroiques o a fets espectaculars. Servir és una actitud per usar-la cada dia, amb la família, al treball, en la relació amb els parents, amics i veïns, companys de treball, en l'actitud respecte als qui pensen diferents de nosaltres...

Servir és assumir que els altres són persones, tot i ser pesats; alegrar-se que un altre rebi una felicitació quan jo també la mereixi; satisfer el desig d'una altra persona, encara que jo no en tregui profit; aixecar-se quan tots estem cansats, sense fer-se la víctima…

Ser el darrer i el servidor de tots no és ser poca cosa: és estar obert als altres i estimar-los eficaçment, a cadascú segons la seva manera de ser.