Vosaltres amb nosaltres

Des de ben petits hem après a distingir una persona d’una altra o un grup d’un altre. Amb l’estudi de la gramàtica ens havia de quedar clar quines eren les diferents persones del singular i del plural per a utilitzar correctament els verbs, però això no comportava cap dificultat perquè ho havíem après sense adonar-nos-en.

Una altra qüestió és preguntar-nos pel criteri que fem servir perquè una persona o un grup de persones formi part del “nosaltres” o del “vosaltres”. Tot es basa en les identificacions i en les posteriors classificacions que acabem fent de cadascuna d’elles. En aquesta idea vol fer-nos reflexionar la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat que celebrem aquest diumenge. El seu lema és prou significatiu: Cap a un “nosaltres” cada vegada més gran. El Papa Francesc, en el seu missatge, remarca les diferències que establim les persones convertint en “altres” els qui són estrangers, migrants, marginats... Per això demana que no hi hagi més “altres” sinó només un “nosaltres” tan gran com tota la humanitat. Així fa una doble crida adreçada a l’Església i a tots els homes i dones del món perquè sapiguem eixamplar aquest “nosaltres” i ens indica un camí per aconseguir-ho. De fet, si hagués d’escollir una paraula clau del seu missatge seria “inclusió”. És el que espera de tota l’Església: que tots els cristians, en el lloc on visquin, es puguin sentir part d’una mateixa família; que l’Església, amb l’exercici de la caritat, doni testimoni de la seva fe davant dels moviments migratoris respectant les altres religions i confessions cristianes amb les quals cal mantenir el diàleg interreligiós i ecumènic, respectivament. I a tota la humanitat li demana que ningú quedi exclòs d’un futur amb justícia i pau. Per això cal “enderrocar els murs que ens separen i construir ponts que afavoreixin la cultura de l’encontre”.

En clau positiva el Papa convida a considerar les migracions com una oportunitat per a superar les nostres pors i deixar-nos enriquir per l’altra persona. Però també ens recorda que la cura de la creació no és tan sols un bé que rep la nostra casa comuna sinó també les generacions presents i futures.

El Papa ens invita a reflexionar-hi i a pregar-ho en aquesta jornada. Església i humanitat cridades a incloure més si realment ens sentim que tots som “nosaltres”: germans en Crist i membres d’una mateixa família humana.