paraula i vida
L'amor i la igualtat en el matrimoni
L’Evangeli il·lumina totes les realitats de la vida humana. El matrimoni n’és una, i molt important, per això és bo que reflexionem entorn d’aquesta institució bàsica de la nostra societat... Jesús presenta la naturalesa del matrimoni a partir d’una pregunta sobre el divorci, tolerat per la Llei de Moisès... Jesús va més enllà de la llei. Interpreta la tolerància de Moisès com una concessió a la duresa de cor dels homes en la cultura jueva de llavors.
Jesús afirma rotundament la indissolubilitat del matrimoni, que no sorgeix d’una norma externa, sinó del mateix desig del Senyor, ja que el projecte original de Déu per a l’home i la dona és que siguin una sola carn, una sola família, en una igualtat total de dignitat i de drets... El matrimoni té caràcter sacramental. Sant Pau ens ensenya que és signe de la unió del Crist amb la seva Església; per això és una realitat santa que hem de cuidar i tractar amb la màxima veneració i respecte. El matrimoni no és un simple contracte, és una vocació. Més enllà de lleis, els cristians hem de veure el matrimoni i la família com una vocació especial per fer créixer el Regne de Déu, una aliança personal entre l’home i la dona que té la seva referència en la gran Aliança entre Déu i la humanitat....
En els nostres dies constatem un augment considerable de divorcis i de trencaments familiars. No entrem ara en el fet de situacions dramàtiques i doloroses, que també existeixen en el si de moltes famílies, que requereixen un acompanyament comprensiu i l’aplicació de tota la benevolència possible en cada cas; però hem de dir que la mentalitat divorcista i antimatrimonial, estesa en el nostre món actual, respon a una actitud egoista i immadura, que no es vol comprometre a fons, en un projecte comú, on cadascú ha de donar el millor de si mateix per construir una societat de vida i d’amor.
Una opció matrimonial que cerqui la ruptura, quan sorgís una petita dificultat, la malaltia o qualsevol altre problema, seria una estafa. La frase “fins que la mort ens separi” no és un romanticisme il·lús i insensat, sinó la realitat que molts homes i dones viuen i han viscut amb molt de goig, amb molt esforç, i sobretot, amb molta generositat i compromís; fomentant la seva vida en comú, des del respecte i la cooperació per tirar endavant, superant tota mena d’obstacles.
Molts dels nostres matrimonis s’han sentit cridats per Jesús a fer realitat l’ideal de compartir, d’estimar-se i de fundar una família cristiana. Pensem en totes les famílies del món, però especialment en aquells matrimonis que tenen dificultats i tensions. Que descobreixin que la família i el matrimoni és un veritable servei a l’amor i a la vida.