L'educador, un exemple de vida

L’educador viu per ser un model de vida per al viure dels altres. Els bellcairencs em deien quan els assabentava que volia ser capellà: “Has de predicar amb l’exemple.” El consell era fruit de la seva estimació. Tenia a Bellcaire com a veïna de la casa pairal l’Antònia Solà. Es va casar amb un noi de Bell-lloc. Gràcies a ella vaig conèixer el psicòleg i pedagog de la Masia del Barça, pedrera dels bons jugadors com Xavi, Iniesta, Messi... i els anònims. Era fill de Bell-lloc. Al preguntar-li sobre el seu mestratge envers els jugadors, em contava els consells que donava a tots els residents de la Masia: “Heu de donar segons les vostres possibilitats. Si voleu jugar al primer equip i no en teniu la capacitat, us angoixareu. Si podeu jugar-hi però no treballeu, la mateixa ganduleria us tancarà el pas que mena a la felicitat interior.” Els completava: “Jugueu amb l’equip que jugueu, sigueu un model de vida perquè us miren moltíssims infants i joves als quals amb l’exemple de la vostra vida podeu fer molt de bé.” La pedagogia, regla d’or a la Masia del Barça, em recorda la de Jesús. A tots se’ns donen uns talents per fer-los treballar i dels quals l’administrador ens en demanarà comptes. Als qui han treballat els cinc o deu talents rebuts se’ls duplicaran. A qui no treballa encara que sols sigui un talent, se li prendrà.

AINA creà, enguany fa 40 anys, la pedrera de monitors i monitores. Diem-ne Masia dels TAMARROS, seguint el lèxic culer. AINA està de festa perquè el número 40 és bíblicament xifra de plenitud: 40 anys de la travessia fugint de l’esclavitud d’Egipte devers la Terra Promesa. 40 dies de Jesús al desert per entrar en el rol de la seva missió redemptora. 40 assots que marquen els límits d’una vida, 40 dies de Pasqua al triomf total de l’Ascensió. Els psicòlegs i sociòlegs diuen: 40 anys agermanen la imaginació creativa madura i la saviesa, fruita madura de l’arbre de l’experiència. Als 35 anys tens les iniciatives, però et falta l’experiència. Als 45 anys tens l’experiència, però et falta la imaginació creadora d’iniciatives.

Les colònies populars de Canillo que nasqueren l’estiu del 1976 al Casal Sant Serní acollia els infants de 7 a 11 anys a la casa d’AINA i els adolescents dels 12 als 14 anys a les Bordes d’AINA. La majoria de nois i noies per culpa del buit dels 15 als 17 anys es perdien pel camí. Urgia canalitzar tanta energia juvenil.

Amb el Toni Moliné de cap de colla es creà la Masia de monitors i monitores l’estiu de l’any 1982 al Bosc de les Fonts. Bastir la pedrera de monitors ha estat un camí difícil. El campament TAMARROS s’ha plantat al Bosc de les Fonts, al Forn de Canillo, a la Coma de Ransol, al planell gran del Bosc d’Incles. Fa dos estius que el plantem al planell del Bosc de les Basses a Mereig amb el pensament que un dia ben proper esdevingui EL CAMPAMENT MERITXEL·LIÀ.

El monitor que surt de la pedrera TAMARROS ha d’educar essent model de vida per als infants i els adolescents. Per aconseguir-ho comptem amb dos bastions que vertebren tot el complex del campament: la bandera tricolor signe de la generositat i la creu penyora de la humilitat.

El jove, per ser educador en, pel, durant i per al lleure ha de ser magnànim en generositat i humil en la veritat. El gran Camus es queixava en el llibre La Chutte: “Quand on écrira l’histoire du XXe siècle, on écrira l’histoire d’hommes et de femmes qui lisent les journaux et qui font l’amour...” I s’oblidaran de donar un sentit a les informacions. Els joves tenen més necessitat de formació que d’informació. La generositat magnànima és el somni que es transforma en acció i dona sentit a la missió confiada. La humilitat és el servei a l’altre. Tothom ha de practicar aquesta virtut, creients i no creients. Massa persones es creuen déus per reengendrar-se i reinventar-se. És el que diuen els americans: “L’orgull boig del transhumanisme.”

La pedrera d’AINA conté una muntanya de pedres, cadascuna de les quals treballada, té un diamant al seu interior que surt a la llum. Els bons picapedrers en diuen valors: la voluntat, l’amabilitat, la capacitat de preguntar i d’escoltar, la lleialtat, el sentit de l’humor, l’amabilitat. Ens conviden a entrar dins el túnel de la pedrera i ens trobem els tresors del treball en equip, de la responsabilitat, de la sensibilitat social i cultural.

Ens enfilem per l’espatlla dreta de la pedrera en què trobem l’orgull de ser andorrà i ciutadà del món. L’orgull que agermana les arrels del país amb una mirada global al món obert, progressista, prioritzant els valors del respecte, de la llibertat del compromís i de la creativitat. Sense les pedres dels valors humans no hi ha camí, no hi ha ni ofici ni benefici.

El mot llatí educar ve d’educere, que significa fer sortir d’una persona allò que té de millor a dins. I per educar cal estimar. Cal conviure.

Hi ha una crisi de la veritat a través del relativisme. Hi ha una crisi de l’amor. El Papa Francesc, en el missatge de la JMJ fa una crida per bastir un món nou. Els diu: “El món necessita la força , l’entusiasme i la passió que teniu vosaltres, joves. Cal escriure una nova pàgina en la història de la humanitat. Us dic el que va dir Jesús a Sant Pau: Aixequeu-vos. Us faig testimonis, models de vida a imitar, de les coses que heu sentit.” (Fets 26,16) La meva Confident, dolça Mare de tots, mestressa de la pedrera, ens diu: “Feu el que Jesús us mana: Sobre aquesta pedra edificaré la meva Església”.