Qui no estima no riu

Heus aquí un anunci joiós. Revisquem la vocació i la missió que Déu ens ha encomanat. Hem estat ungits, és a dir, consagrats, per a una extraordinària aventura: portar el goig i l’alegria espirituals als qui no en tenen. Déu compleix les seves promeses i aquest és el senyal: els pobres i els humils reben la Bona Notícia.

“Estigueu sempre alegres!” Sant Pau escriu la seva primera carta -potser el primer document escrit de tot el Nou Testament-, animant la petita comunitat que ell va formar a viure amb serena esperança i a donar testimoniatge als altres del fet que Déu compleix sempre les seves promeses. La font més autèntica, més profunda i més gran del goig intern és l’amor, ja que l’amor rejoveneix i és una font espontània i profunda d’alegria espiritual. Aquest és el principal combustible a emprar per estar sempre alegres. Qui no estima no riu. Per això mateix l’egoista i l’amargat sofreix i mai no està del tot alegre. L’alegria interna i espiritual, com ens recorda el papa Francesc, és un signe infal·lible de la presència de Déu en nosaltres.

Els cristians estem cridats a ser profetes de l’esperança. Després d’escoltar l’evangeli d’avui, crec que tots podem concloure que Joan Baptista parlava clar i directe. La conversió no és cosa de bons desitjos només o de paraules boniques. La conversió comporta actituds noves davant la vida i la convivència. Joan respon amb tota claredat a la gent que li pregunta: “Així doncs, què hem de fer? Ell els respon: “Qui tingui dos vestits que en doni al qui no en té i qui tingui menjar que el comparteixi amb els altres”. Deixem de mirar-nos a només a nosaltres mateixos tancats en el mur del vostre jo. Obrim els ulls i ens adonarem que en el món hi ha gent que no té casa on viure, que no té menjar per dur-se a la boca, ni té roba per cobrir el seu cos. Compartim, siguem solidaris. La solidaritat és el principi de tota sana convivència.

Recreem la nostra missió de ser veu dels sense veu per “aplanar el camí al Senyor” com proclamaven el diumenge passat. Jesucrist ens bateja amb l’Esperit Sant i transforma la nostra ment i el nostre cor. Hi ha moltes persones al nostre món que demostren que tenen cor, que saben sentir i patir amb els febles, que són capaços d’estar solidàriament al costat del que sofreix per ajudar-lo. Els voluntaris que ajuden a Càritas, tot emprant el seu temps personal per acompanyar malalts i ancians, són uns exemples que, com va escriure Martín Descalzo, fan paleses avui les raons per l’esperança.

Ara comprenem el motiu de la nostra alegria en aquest diumenge gaudete, alegreu-vos. És Jesucrist qui fa que es compleixin les paraules del Magníficat: “Omple de béns els pobres”. Però Ell necessita les nostres mans. Si volem…, podem.