Bíblia i unitat

Com si es tractés d’una cursa de relleus, en aquest diumenge iniciem una setmana dedicada a la Bíblia. De fet avui s’encavallen dues setmanes ben significatives. La primera setmana començava el 18 de gener i es clourà el proper dia 25 amb la festa de la conversió de Sant Pau. És la setmana de pregària per la Unitat dels Cristians promoguda pel Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians de l’Església Catòlica i la Comissió Fe i Constitució del Consell Mundial de les Esglésies, que continua el relleu d’aquells inicials Octavari d’Oració per la Unitat i Octavari per la Unitat de l’Església.

Ens trobem encara avui en aquesta setmana de pregària acompanyada pel testimoni d’aquells Mags d’Orient. Per això, la cita bíblica que inspira la pregària d’aquests dies és: “Hem vist la seva estrella a Orient i hem vingut a adorar-lo” (Mt 2, 2). Els savis d’Orient representen les diverses races, cultures i llengües però tots cerquen l’Infant nascut a Betlem. Com afirmava el papa Francesc en el missatge de l’Àngelus del diumenge passat, “també nosaltres, els cristians, en la diversitat de les nostres confessions i tradicions, som pelegrins en camí cap a la plena unitat i ens apropem més a la meta quan més fixem la mirada en Jesús, el nostre únic Senyor”.

I sense haver acabat de pregar més intensament durant aquests dies per fer realitat el gran desig del Senyor que tots siguem un (cf. Jn 17,21), avui celebrem el Diumenge de la Paraula, començant així la VI Setmana de la Bíblia, que es clourà el proper dissabte 29 de gener. També una cita bíblica emmarca aquesta setmana bíblica: “La Paraula, font de consol i esperança” (Rm 15, 4). Aquestes paraules de Sant Pau expressen com ell troba en la Sagrada Escriptura el consol enmig de les seves proves i dificultats. Des d’aquesta vivència ell ens proposa escoltar i acollir la Paraula de Déu perquè rebem el consol i l’esperança de part de Déu que tant necessitem.

Sens dubte que la pregària per la unitat dels cristians i la centralitat de la Bíblia no s’esgota en aquestes dues setmanes. Més aviat ha de servir per continuar-la durant tot l’any, com si es tractés del testimoni que un atleta entrega a un altre per córrer, utilitzant una imatge paulina, la cursa de la fe.