Estimar els enemics... és possible?

“Estimeu els enemics, feu bé als qui us odien” (Lc. 6,27)

Jesús estava ensenyant a la multitud, un matí assolellat, en un pla tot baixant de la muntanya. Com en les grans ocasions, havia passat tota la nit pregant.

Jesús és contundent i rotund quan es tracta d'estimar els altres, fins i tot d'estimar els enemics. Ho diu com un manament, en imperatiu.

Humanament, potser ens resistim a acceptar aquest plantejament de Jesús. Perquè algú pot pensar que va contra l'autoestima que hom ha de tenir de si mateix: és que m'haig de deixar trepitjar pels altres?

Caldria que ens féssim una pregunta abans: podem considerar algú com el nostre enemic? L'odi és un absurd en la vida humana perquè és el camí de la destrucció. És veritat que existeix l'odi, la guerra, la violència... Jesús mateix els va sofrir en pròpia persona. Per això mateix ens diu que, si hi ha odi en la societat, cal combatre’l de l’única manera possible, estimant.

Pot ser que algú sigui enemic nostre però nosaltres no ens fem enemics de ningú. Si no considero ningú com a enemic meu, estic creant un nou estil de societat, amb uns altres valors i interessos. Perquè, si avui és impossible estimar un enemic, el que sí que és possible és que, per a mi, no hi hagi cap enemic. Tenir enemics depèn de la meva actitud de cor. L'enemistat està en el meu propi sentiment, en la meva actitud envers l'altre. Jesús ens en donà exemple perdonant els qui el crucificaven i anomenant amic a Judes.

Jesús, amb la seva vida i el seu missatge, es va presentar com l'autèntic alliberador de la persona humana. I nosaltres, els creients, com Jesús, hem de ser alliberadors de totes les formes d'opressió, amb veritable voluntat de pau i de justícia.. I en Jesús tenim una regla d'or per aconseguir-ho: “feu als altres el que voleu que ells us facin”. O en unes altres paraules: “tracteu els altres com voleu que ells us tractin”. Això comporta crear una nova forma de relacions humanes, fonamentada en l'amor i el respecte a l'altre.