Més bon pare, impossible

Seria interessant recollir les reaccions que la paràbola del Pare misericordiós suscita encara avui entre nosaltres. Els contemporanis de Jesús se sorprengueren i s'escandalitzaren al sentir-la perquè el Senyor la pronuncià enmig de les murmuracions i acusacions que rebia perquè acollia i menjava amb pecadors. Amb un senzill exercici trobaríem quina reacció ens sorprèn més dels tres principals personatges de la paràbola. Es tractaria de narrar l'escena de la paràbola (el fill petit que marxa de casa després de demanar l'herència al seu pare, etc.) però tal com nosaltres creiem que reaccionarien el pare i els seus dos fills. Tinc la sensació o potser em deixo portar només per la meva opinió que el personatge que tindria més modificacions seria justament el pare i no precisament perquè no ens agradi com és sinó perquè aquest pare ens sorprèn amb el seu infinit amor. Nosaltres posaríem, en boca del pare, moltes condicions al fill petit abans d'acollir-lo novament, li faríem pagar el mal ocasionat, el faríem esperar, etc. però el pare no és com nosaltres, el seu amor és incondicional. Els dos germans segur que els acabaríem fent una mica més bons. Potser, fins i tot, faríem entrar el germà gran a la festa per reconciliar-se amb el seu germà petit perquè la paràbola tingués un final feliç, d'aquells que ens agraden. En el fons, la reacció dels germans potser no la canviaríem gaire perquè ens hi sentim una mica identificats. Tenim actituds semblants a la del fill petit que vol viure amb absoluta llibertat lluny de la presència del Pare i a la del fill gran que ni gaudeix ni s'adona de tot el que suposa compartir la seva vida amb el Pare. I segurament que algú hi afegiria la figura materna en aquesta paràbola. Sempre m'hi fan pensar les mans del pare pintades per Rembrandt en El retorn del fill pròdig. Alguns experts interpreten la diferent morfologia de les mans com la manera utilitzada per l'artista per representar la figura materna i paterna en una mateixa persona. Ja veiem que l'exercici que he començat a fer no és per canviar el text bíblic, només faltaria, sinó més aviat per corregir algunes actituds nostres com a fills o la idea que tenim sobre Déu. És curiós que el pare de la paràbola ens continua sorprenent i si seguim donant la raó al fill gran... potser és perquè encara ens queda avançar en el camí de la nostra conversió.