Un perdó que guareix i salva

Diumenge passat, els cristians d’arreu del mon sentíem en la proclamació de l’evangeli una paràbola, d’un compte, una metàfora, en la qual Jesús feia com una fotografia d’allò que és el Pare: un Déu d’amor, un Déu de perdó, un Déu que acull. Un Déu que s’alegra i fa festa. Era la bonica paràbola del Fill pròdig, o més ben dit Pare misericordiós, que acull i que perdona el fill que torna. A partir d’aquella paràbola ens mostrava quin és el nostre Déu, quin és el Déu de l’evangeli; un Déu que s’alegra de la vida, de la pau, del perdó, de la felicitat dels seus fills. Si aquest era un missatge sobre com hem d’entendre el perdó, avui l’evangeli de Joan ens parlarà d’una altra realitat; avui ens ensenya com hem de viure nosaltres el perdó; ens dirà que en lloc de condemnar, en lloc de desqualificar, en lloc jutjar injustament les persones hem de perdonar. El qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra... Jesús ha vingut a perdonar, a guarir els qui estan malalts, no els qui estan sans. Jesús com el Pare del fill pròdig de diumenge passat, perdona: “Tampoc jo et condemno, ves i no pequis més”... També nosaltres, en vespres de la festa de la Pasqua, hauríem d’aprofitar la misericòrdia de Jesús i alegrar-nos del perdó i la reconciliació de Déu. Hauríem d’aprendre d’ell, la seva misericòrdia, la seva bondat, la seva comprensió envers els nostres germans. Molt sovint allò que surt del nostre cor és la desqualificació de les persones; la crítica destructiva, la condemna immisericorde i injusta, de les persones; jutgem amb molta facilitat aquelles persones que potser, per debilitat humana, s’han equivocat, han fallat, han pecat... La lliçó que Jesús ens dona avui és que hem de tractar les persones amb docilitat, amb delicadesa, amb amabilitat, amb respecte, perquè cada persona, encara que hagi comès alguna falta o un error a la vida, mereix un tracte respectuós... És admirable el tracte exquisit que Jesús fa d’aquesta dona de l’evangeli. En canvi, els qui es consideraven els bons, els perfectes, els “justos”, els que estaven en regla; actuen moguts per la seva intransigència i la seva impietat; fins al punt que volien apedregar la dona que havien sorprès en pecat. Fins i tot citant la mateixa llei sagrada, la llei de Moisès. Però Jesús els desafia dient-los: “El qui estigui net de pecat que tiri la primera pedra”... Això també ens hauria de fer reflexionar a nosaltres. Déu vol purificar el nostre cor, guarir-lo, fer-lo més humà, més comprensiu, més dòcil.