La pau sigui amb vosaltres

Va ser molt agitat aquell primer dia de la setmana a la casa del cenacle a Jerusalem.

De bon matí, unes dones excitades que colpejaven violentament la porta desvetllaren els apòstols. En obrir, amb la respiració mig tallada volien explicar atropelladament que havien anat al sepulcre; que pel camí es creuaren amb els guardes que corrien com esperitats; que arribades al sepulcre, veieren que la gran pedra que tancava la tomba era per terra esbotzada i de la tomba en sortia llum; que en entrar-hi, uns homes vestits de blanc els digueren -així ho van entendre elles- que Jesús era viu.

Estaven comentant tot això quan arriba la Maria de Magdala dient que havia vist Jesús; que, al principi, es pensava que era l'hortolà, però el Mestre li parlà i l'envià a avisar-los a ells.

Pere i Joan decidiren anar al sepulcre i el trobaren més o menys com deien les dones. La tomba buida i el cos del Mestre no hi era. Se'n tornaren entre estranyats i esperançats: recordaven que havien vist Jesús glorificat al Tabor i que els havia dit que al tercer dia ressuscitaria. Rumiaven què volia dir allò de ressuscitar... Tot resultava nou i inabastable per a ells.

Passaren el dia entre comentaris i hipòtesis. Alguns, a la tarda, sortiren a fer un tomb i a prendre l'aire. Altres -els d'Emmaús- se'n tornaren decebuts a casa seva. Foren aquests precisament els qui es trobaren amb Jesús pel camí. D'entrada no el reconegueren. Els parlà i recuperaren les il·lusions. Fins i tot el convidaren a quedar-se amb ells. Mentre sopaven, prengué el pa, el beneí i els el donà... Fou aleshores quan els seus ulls s’obriren i el reconegueren. Però ell desaparegué. Se'n tornaren joiosos a Jerusalem per assabentar-ho als altres.

Mentrestant, el mateix Jesús entrà al Cenacle i saludà els presents: «La pau sigui amb vosaltres». De l'ensurt inicial es passà a poc a poc a la joia i a la fe. Era veritat el testimoni de les dones i les esperances mal dissimulades es feien realitat. Jesús parlava amb ells, va menjar quelcom, els beneí i els donà el seu Esperit. La decepció i dubtes del matí, passant per la joia i l'esperança, s'havien convertit en llum i fe.

Des d'aquell dia, cada diumenge sentim que Jesús ens diu a la comunitat reunida: «La pau sigui amb vosaltres».