PARAULA I VIDA
Experiència del Ressuscitat
Rellegint un altre cop l’evangeli de la primera aparició del Senyor ressuscitat als seus deixebles, em fa la sensació que l’ambient que envolta l’escena és d’una certa tranquil·litat malgrat la gran novetat i perplexitat que ells visqueren. Sant Joan descriu la reacció dels deixebles dient-nos que “s’alegraren de veure el Senyor”. Però no reporta cap daltabaix ni cap reacció fora de mida causada per l’alegria o per l’estupefacció dels deixebles.
I sabem prou bé que l’ambient que envoltava la vida dels deixebles no era ni de tranquil·litat ni molt menys de normalitat. Exteriorment, puntualitza l’evangelista, eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Interiorment, tenien sentiments de culpa, de remordiment per la manera com havien reaccionat tan personalment com comunitària: Judes l’havia entregat, Pere l’havia negat, quasi tots l’havien abandonat.
Però com si res no hagués passat, Jesús ressuscitat s’apareix als seus deixebles. Es posa al mig d’aquella comunitat i els saluda dient: “Pau a vosaltres”. La pau era el que necessitaven. Els feia falta gaudir de la pau al seu interior. Era la pau del Ressuscitat, la pau del seu perdó. El Ressuscitat donava el do de l’Esperit Sant als seus apòstols i també els confiava el poder de perdonar els pecats.
I Tomàs? Aquell apòstol que el diumenge de Pasqua no era amb els altres no va ser l’únic que va tenir dubtes. Tampoc va ser a qui més li va costar creure en el testimoni dels altres. Pere i els altres apòstols no van creure en l’anunci que les dones els van fer. Però Tomàs va tenir el coratge de tornar i quedar-se amb el grup dels apòstols. Hauria pogut no creure en aquella aparició del Ressuscitat explicada pels seus companys i haver abandonat la comunitat. Però malgrat els seus dubtes es quedà amb ells potser perquè, en el fons, confiava en el seu testimoni i perquè volia tenir aquesta experiència de trobar-se amb el Senyor Ressuscitat que anava més enllà de poder comprovar si realment era el Crucificat, el seu mestre i Senyor. Tomàs volia experimentar, com tots els deixebles al llarg dels segles, allò que els altres apòstols visqueren el dia de Pasqua: sentir realment el perdó i la pau del Ressuscitat que ell també necessitava.