Estimar el Ressuscitat, servint la seva Església

És preciós el relat de l’aparició de Jesús al costat del llac Tiberíades, que relata l’evangeli segons sant Joan. És un relat molt viu de la presència del Senyor. Fa entrar en escena els seus deixebles; aquells als quals la crida de Jesús va calar profundament en les seves vides i les va transformar i es van convertir en els seus deixebles, en els anunciadors del seu evangeli, en testimonis de la Pasqua, servidors de la comunitat naixent: aquells que després de la decepció i l’escàndol de la creu, tornen a les seves tasques quotidianes, a la seva vida ordinària, de nou dedicats a la feina de pescadors. Però el Senyor toca els seus cors. Aquesta és la veritable experiència de fe.

Aquesta situació dels deixebles ens revela una realitat important sobre la nostra identitat cristiana. Per ser cristià no n’hi ha prou amb saber moltes coses sobre Jesús, conèixer la seva vida. Tampoc a nosaltres ens converteix en cristians conèixer teòricament detalls de la vida de Jesús; ni actuar d’acord amb les normes de la moral cristiana. Perquè hi hagi un fe veritable, és indispensable la trobada creient amb el Senyor Ressuscitat, confessant en Ell, al nostre Déu i únic Senyor de la vida i de la història; cal haver estat interpel·lat per ell i haver respost a aquesta interpel·lació: “És el Senyor!”, com diu Joan. “Senyor meu i Déu meu”, va dir també Tomàs, diumenge passat. En aquesta trobada, la iniciativa no està en els deixebles.

És el Senyor qui surt a l’encontre. I surt en totes les circumstàncies de la vida: en l’experiència del dolor, en l’experiència del sofriment, en el desànim dels que creuen haver treballat en va; en els projectes que humanament han fracassat, en les il·lusions perdudes: Jesús hi és. Jesús es fa present a tots. També, certament a nosaltres... I per reconèixer-lo, per fer experiència de la fe, per celebrar en comú l’experiència pasqual, ens cal posar en joc tota la nostra vida. Necessitem despertar les nostres aspiracions més profundes: apostar per una vida en plenitud, pel Bé i la Veritat sense límits. Necessitem prendre consciència que la mort no és el final de tot, i posar en joc el cor, perquè les coses definitives només es veuen amb el cor, per això els primers a reconèixer Jesús van ser “els deixebles”...

Necessitem fer intervenir també el record de Jesús: les seves paraules, els seus gestos, les seves accions conservades en el seu Evangeli... La clau fonamental del deixeble, de l’apòstol, és l’amor al Senyor per poder sevir el poble de Déu encomanat. “M’estimes, Pastura les meves ovelles.”