Olor d'ovella

Seguim celebrant, i amb molta alegria, la Pasqua. No resulta difícil, aquest any, centrar una mica l’orientació que l’Església vol per als pastors dels nostres temps: gent amb olor d’ovella, persones, en definitiva, que, seguint a Crist, no els espanti la trobada personal amb la gent del nostre entorn. A tots, com sigui, hem de portar-los la Bona Notícia.

El Papa Francesc, amb motiu de la LIII Jornada Mundial de les Comunicacions, va afirmar que “les xarxes socials no han de ser per atrapar, sinó per alliberar, per custodiar una comunió de persones lliures. Una xarxa teixida per la comunió, en la qual la unió no es fonamenta sobre els like sinó sobre la veritat, sobre l’amén”.

No poden substituir l’element “humà”. I és veritat. De vegades podem caure en la temptació de ser “pastors en línia”, amb tots els mitjans al nostre abast i, sense voler o volent, amb bona o mala voluntat, invertir temps i temps al món apassionant d’internet en detriment d’un contacte més personal, compromès i fins i tot provocatiu amb les persones que ens envolten. Com sempre, en el terme mitjà, estarà la virtut.

Escoltem la seva Paraula i procurem que no resulti monòtona, repetitiva i sí provocadora. Ningú com Ell, el Bon Pastor, va dret al cor de les persones. Les coneix per endavant. No les jutja. Les acull. Les perdona i, a continuació, les converteix en els seus confidents companys de camí. Jesús, sempre, té una paraula per tot aquell que el busca, o sofreix, o fins i tot es troba perdut.

Si hi ha alguna cosa que ens crida l’atenció, quan els ramats creuen les nostres muntanyes andorranes és el fet de com les ovelles segueixen els seus pastors. Per què? Us heu parat a pensar? Els segueixen perquè els pastors els donen menjar. Els reconeixen perquè els pastors coneixen la seva veu i les crida. Els reconeixen perquè quan estant malaltes les cuida. Els reconeixen perquè quan estan perdudes les busquen per recuperar-les.

Traiem el pastor d’ovelles i posem Jesús. No pensem ja en les ovelles i centrem-nos en nosaltres. Sentim l’Eucaristia com a aliment veritable de Crist? Hem sentit alguna vegada la veu de Jesús en algun esdeveniment concret? Hem viscut amb alegria el retrobament amb la fe després d’haver estat en crisi en algun moment? Quan estem malalts d’ansietat, tristesa o desencantament recorrem a Jesús com a medicina de Vida?

La litúrgia d’avui és una crida a resar pels sacerdots. Per aquells que presidim les comunitats cristianes. De vegades, l’Església, la parròquia, els sacerdots hauríem de canviar una mica la cara de gos dòberman per una altra més afable, propera, somrient. Tal vegada, per això mateix, el Papa Francesc –en l’inici del seu pontificat– ens va deixar anar allò de “pastors amb olor d’ovella”.

Ajudeu-nos amb la vostra oració. Que el Senyor ens condueixi units de la mà fins a la trobada definitiva en aquestes valls que ens esperen amb el Bon Pastor en el cel.