Tal com jo us he estimat

Tots coincidim a considerar l’amor com el sentiment natural, més profund i arrelat en el cor de la persona humana. Del que més se’n parla i mes goig fa viure’l.

Tradicionalment, la literatura i poesia han utilitzat diverses paraules per referir-se a l’amor. Cada una contempla una dimensió diferent. Sovint, com en altres camps de la vida, els autors s’han inspirat en les primeres obres literàries, les dels pensadors grecs.

La paraula més utilitzada és philia, que designa l’afecte envers una persona propera. És l’equivalent a l’amistat, l’estima als amics, l’amor a familiars...

Per referir-se a una relació més aprofundida entre les persones, s’ha popularitzat el terme eros o els seus derivats. Amb ella entrem en l’àmbit que accentua l’atracció física apassionada o l’anhel orientat a produir el plaer o la satisfacció dels desitjos o apetències sexuals.

Els primers cristians, però, utilitzaren una altra paraula, abans gairebé desconeguda: agapé, a la qual varen donar un contingut nou i original. No volien que es confongués amb res més. Era un mot per designar l’amor inspirat en Jesús. Per això, tenien un gran interès a formular rectament el manament nou de l’amor que Jesús els havia deixat: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat”.

La novetat no és que mani estimar-se les persones. Sinó que mani estimar-se “tal com Ell ens ha estimat”. L’estil d’estimar de Jesús és inconfusible. No s’acosta a les persones cercant el seu propi interès o satisfacció, la seva seguretat o el seu benestar. Només li interessa fer el bé, acollir, regalar el millor que Ell té, oferir amistat, ajudar a viure. Així el recordaran les comunitats cristianes al cap de molts anys: “Va passar tota la vida fent el bé”.

El seu amor no es mou per interessos personals sinó que té una projecció social: Jesús es va posar al servei dels qui més el podien necessitar. En el seu entorn, en la seva vida, va fer-hi lloc als qui no tenien lloc en la societat ni en l’interès de la gent. Defensa els dèbils i petits, els qui no podien defensar-se ells mateixos, els qui no són grans ni importants als ulls de ningú. S’acosta als qui estaven sols i desvalguts, als qui no tenien a ningú.

Nosaltres podem caure en la temptació d’estimar només als qui ens estimen, els qui són amables amb els nostres familiars i amics. I entenem com normal viure indiferents envers els qui sentim estranys i forasters al nostre petit cercle de relacions. Fins sembla correcte viure rebutjant i excloent els qui ens rebutgen i exclouen a nosaltres. Tanmateix el que distingeix el seguidor de Jesús no és un amor qualsevol sinó precisament aquest estil d’estimar que consisteix en saber-se acostar als qui ens necessiten sense esperar res a canvi. I això, no ho oblidem, és el que feia Jesús i essencial a la nostra condició de creients.