Cal aixecar la mirada! Cal mirar amunt!

Aquest diumenge, fem memòria, recordem l’Ascensió de Jesús al cel. Una festa que era, abans dels últims retocs del calendari, un d’aquells tres dijous que dèiem que resplendien més que el sol... Dijous sant, Corpus Christi, i el dia de l’Ascensió.

Ja només ens queda com a mostra el primer, els altres s’han passat a diumenge. L’Ascensió de Jesús forma part de la Pasqua, completa i dona sentit a la Resurrecció de Jesús. Diem que completa... perquè si la resurrecció ens parla de renovació, de nova vida... l’Ascensió ens especifica en què consisteix aquesta nova vida fonamentalment i on la fruirem. El primer aspecte que remarca és que aquesta resurrecció no és per seguir vivint en aquesta dimensió terrenal. La resurrecció és renéixer a una vida no igual a la que ja hem tingut, amb una visió ja coneguda de les realitats d’aquest món nostre... El Senyor inaugura una vida per tots nosaltres en companyia d’ell, una vida no terrena sinó divina.

Totalment diferent dels paràmetres que coneixem nosaltres. Després de fer-se present i viu entremig dels seus deixebles, els descobreix la realitat final, aquesta vida nova adquirida amb la resurrecció és per viure-la en una altra dimensió a la nostra. I en presència d’ells, s’acomiada i els marca i els obre el camí cap a la realitat nova i plena per viure com a ressuscitat i en la qual ens vol i espera a tots nosaltres. L’Ascensió ens posa al davant que la resurrecció ens dona la nova naturalesa que ens cal per participar de la mateixa vida de Déu... per poder estar amb Déu i contemplar-lo cara a cara. Jesús ha vingut a desbrossar el camí cap a la vida eterna que teníem barrat. I ell passa al davant, com va dir molt bé, “passo al davant a preparar-nos estada”, per tal que allà on ell hi és, hi poguéssim ser també nosaltres amb ell.

Quan ens afeixuga la nostra existència actual, l’Ascensió de Jesús ens recorda quina és la meta vers on caminem, vers aquella nova pàtria on no hi haurà ni dolor, ni penes, ni mort, on Déu eixugarà totes les llàgrimes dels nostres ulls i el veurem tal com és i ens omplirà de la seva llum i de la seva fulgurant claredat.

La Carta als Hebreus, de l’entorn de Sant Pau, ens il·lumina el misteri de l’Ascensió... ens diu: Jesús ha entrat al cel mateix i s’ha presentat davant Déu per nosaltres. I ens recorda què ha reportat això per a nosaltres... la sang de Jesús (passió, mort i resurrecció) ens permet d’entrar confiadament al lloc santíssim. Ell n’ha inaugurat l’entrada, obrint-nos un camí nou i viu en el cortinatge d’accés, que és el seu propi cos. Tenim un gran intercessor, a la casa de Déu. Per tant, presentem-nos-hi amb tota fe... mantinguem ferma l’esperança que ens dona la fe que professem: Déu compleix fidelment les seves promeses.

La resurrecció de Jesús és la porta oberta a la nova vida que ens ha guanyat Jesús, l’ascensió ens presenta la nova pàtria on fruirem d’aquesta nova vida per sempre. En l’inici de la pregària eucarística d’aquest dia, el poble cristià expressa així aquesta fe des dels inicis... El mitjancer entre Déu i els homes, el Senyor de l’Univers... ha pujat d’una manera admirable a les altures del cel. No hi ha pujat per apartar-se de la nostra petitesa, sinó perquè nosaltres, els seus membres, els seus germans, tinguéssim confiança de seguir on ens ha precedit el nostre cap i pastor, el nostre germà gran, el primogènit...

Estem, per tant, en aquesta cinquantena pasqual descobrint cada dia més quina repercussió té per a nosaltres la passió, mort, resurrecció i ascensió de Jesús... és la realització en Jesús i per Jesús de l’anhel de Déu per tots nosaltres. En Jesús tenim com el model i profecia del que vol per a tots nosaltres Déu pare, que siguem feliços amb ell per sempre a la gran casa pairal que ens té reservada i preparada i ens ofereix en herència, per a tots els que lliurement ho vulguem: el cel.