Senyor… dona'm fe

Dona’m fe, Senyor. I que no em dessagni per les coses estèrils i inútils que no valen la pena.

Dona’m fe, Senyor. I que senti el brollar d’una nova vida, quan et sento per l’oració i l’Eucaristia.

Dona’m fe, Senyor. I ajuda’m quan, prostrat en mil problemes, tinc la sensació que s’imposaran a les meves possibilitats de fer-los front.

Dona’m fe, Senyor. I que m’aixequi per sempre escoltar-te, i que m’aixequi per mai perdre’t.

Dona’m fe, Senyor. Perquè, sent feble com soc, pugui ser enèrgic com Tu vols que jo ho sigui.

Dona’m fe, Senyor. I cura i embena les meves ferides, quan sento que es malmet o es perd la meva vida.

Dona’m fe, Senyor. I, quan passis pel meu costat, jo sàpiga reconèixer-te i, amb la meva mà, tocar i aprofitar la salut que irradia el teu mantell.

Dona’m fe, Senyor. Perquè la fe és veure ple el que sembla buit. Perquè la fe és confiar. Perquè la fe és aixecar-se encara a risc de tornar a caure.

Perquè la fe és posar Déu en el lloc que li correspon. Perquè la fe és veure llum on alguns s’obstinen a veure ombres.

Dona’m fe, Senyor. I, quan alguns em donin per mort o vençut, crida’m pel cap alt profund de la meva consciència: A tu t’ho dic! Aixeca’t!

Perquè, d’aquesta manera, vegin que la teva presència invisible és més poderosa que els eternament visibles; la teva veu és autoritat i sana calmant les ferides.

El teu pas no deixa indiferent qui et mira amb amor i t’acaricia amb fe.

Gràcies, Senyor de la vida!