La porta estreta

Als humans ens entusiasma saber xifres, comparar percentatges, obtenir mitjanes...

A l’evangeli que llegim avui apareix aquesta tendència natural de l’ésser humà: algú pregunta a Jesús si són molts els qui se salvaran, potser des de la sospita que fossin pocs i ell un dels afortunats.

Jesús respon amb una paràbola, una manera suggeridora i amb imaginació per parlar als senzills. Descriu la salvació com un banquet que se celebra en una gran sala. El relat inclou elements imprevisibles, sorprenents, però que transmeten un missatge.

-Que hi seran una multitud, fins aquells que nosaltres no comptàvem: “vindran d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula al Regne del cel”.

-Que la porta per entrar-hi és estreta i ningú no està autoritzat a eixamplar-la ni a suprimir-la;

-I, encara una tercera novetat: potser els qui s’ho tenien per segur es trobaran fora, amb la porta tancada: “Senyor, obriu-nos!”. I ell respon: “Lluny de mi tots els qui obràveu el mal”.

Aquesta perspectiva universalista de la salvació desmenteix tots els integrismes, sectarismes, pretensions monopolitzadores i mentalitats elitistes. Però no pot confondre’s amb una empresa fàcil segons la recomanació del Senyor: “Correu, mireu d’entrar per la porta estreta”.

Quina lliçó ens vol ensenyar el Mestre?

Al Regne del cel no s’hi entra per inscripció ni per pertànyer a un grup humà o religiós, sinó que és fruit de l’amor, d’haver estimat i d’haver fet el bé als germans.

La vida no és una lluita contra els altres com si fossin els nostres competidors, sinó amb nosaltres mateixos, amb les nostres petiteses i amb tot el que ens obstaculitza l’entrada a través de la porta estreta...

Tanmateix, cal afegir que no tots passen per la porta estreta. Lamentablement, n’hi ha que, tot i saber-se convidats, fan el sord o desoeixen la invitació.

Una vegada més, Jesús canvia l’ordre de les coses i pot ser que, segons la dita, “els primers siguin darrers i els darrers, els primers”.