Humilitat i gratuïtat

Quan Jesús és convidat a menjar a casa d’un dels principals fariseus, observa com reaccionen les persones. La seva mirada no és per satisfer la pròpia curiositat ni molt menys per acabar fent comentaris banals de les persones. Ben al contrari, el Senyor aprofita totes les ocasions per transmetre el seu ensenyament que, en aquesta situació, anirà molt més enllà d’unes indicacions de com cal comportar-se en un acte social.

En primer lloc, les seves paraules van adreçades als convidats que “escollien els primers llocs”. Per a ells, poder-hi entrar ja era un motiu de privilegi i de distinció social, perquè no tothom hi era convidat, només els més distingits i importants de la societat formaven part de la llista dels convidats. I, a més, com més a prop de l’amfitrió poguessin seure encara millor, més es notava el seu alt rang social. A aquests Jesús els adreça una paràbola, la dels convidats a un dinar de casament, per indicar-los que han d’optar per “ocupar el lloc dar-rer”. Amb aquesta expressió, Jesús no s’està referint a una norma social de comportament (avui hauria quedat desfasada perquè tenim previst el nostre lloc quan participem en un banquet de casament), sinó a la virtut de la humilitat. Hi ha qui sempre busca i defensa els primers llocs i no precisament en un banquet… Quantes lluites i sofriments hi ha en el nostre món a causa de l’orgull, de voler ser més que els altres, de les rivalitats, de l’aparença… En canvi, quan coneixem persones que fan realitat el consell recollit en el llibre de Jesús fill de Sira: “com més gran ets, més humil has de ser”, com diem en català, ens traiem el barret. Ens impressiona la humilitat i la senzillesa d’algunes personalitats que, reconeixent les seves capacitats, el seu treball, els seus èxits obtinguts, ho viuen senzillament i mantenen un tracte personal ben proper amb tothom.

En segon lloc, Jesús s’adreça al qui l’havia convidat. Si als altres els exhortava a ser humils, al principal dels fariseus el convidava a viure la gratuïtat. De generós, en principi, ja en devia ser. Convidant a menjar a casa seva ja mostrava una bona generositat.

Però Jesús li demana que convidi sense esperar res a canvi. Per això li diu que convidi els qui no el podran convidar mai, els qui no li podran retornar un favor, aquells amb qui no acabarà tancant mai cap tracte en els seus afers. Li demana pura gratuïtat, sense seguir la màxima del do ut des. Com admirem les persones que gratuïtament comparteixen allò que tenen, les que, per exemple, hauran destinat les seves vacances a ajudar els altres participant en projectes solidaris o ho estan fent en el seu dia a dia amb els qui tenen ben a prop, els qui dediquen temps i recursos a aquells que saben que no els podran recompensar. Tots ells experimenten la dita de Jesús: fa més feliç donar que rebre.

Com indicava al començament, Jesús ens deixa un ense-nyament, no unes normes de comportament, sinó un ensenyament religiós important. Els qui viuen la humilitat seran enaltits i els qui viuen la gratuïtat tindran la seva recompensa en el cel, en el banquet del Regne on tots i totes som convidats, sense cap distinció, per estar amb el Senyor, perquè Ell enaltirà les nostres vides.