La renúncia de si mateix

Estem proclamant a l’Evangeli de Lluc el camí de Jesús a Jerusalem. L’evangelista ens diu que l’acompanyava molta gent en aquest itinerari. Però Jesús no es fa il·lusions. No es deixa enganyar per entusiasmes fàcils de la gent. A alguns els preocupa avui com va baixant el nombre dels cristians. És certament una realitat sociològica del nostre temps. A Jesús li interessava més la qualitat dels seus seguidors que no pas el nombre... De sobte “es torna” i comença a parlar a aquella multitud de les exigències concretes que conté acompanyar-lo de manera lúcida, conscient i responsable. No vol que la gent ho segueixi de qualsevol manera. Ser deixeble de Jesús és una decisió que ha de marcar tota la vida de la persona… Jesús els parla, en primer lloc, de la família. Aquella gent que l’acompanyava té la seva pròpia família: pares i mares, dona i fills, germans i germanes. Són els seus éssers més estimats i entranyables. Però si no deixen de banda els interessos familiars per col·laborar amb ell a promoure una família humana, no basada en llaços de sang sinó construïda des de la justícia i la solidaritat fraterna, no podran ser els seus deixebles... Jesús no pensa a desfer les llars eliminant l’afecte i la convivència familiar. Però, si algú posa per damunt de tot l’honor de la família, el patrimoni, l’herència o el benestar familiar, no podrà ser el seu deixeble ni treballar-hi en el projecte d’un món més humà i més universal... Més encara. Si algú només pensa en si mateix i en les seves coses, si viu només per gaudir del benestar, si es preocupa únicament dels seus interessos, que no s’enganyi, no pot ser deixeble de Jesús. Li falta llibertat interior, coherència i responsabilitat per prendre de debò la seva crida a seguir-lo... Jesús continua parlant amb cruesa: “Qui no porti la seva creu darrere meu, no pot ser el meu deixeble”. Si hom procura evita problemes i conflictes, si no sap assumir riscos i desafiaments, si no està disposat a suportar patiments pel regne de Déu i la seva justícia, no pot ser deixeble de Jesús... No es pot ésser cristià de qualsevol manera. No hem de confondre la vida cristiana amb maneres de viure que desfiguren i buiden de contingut el seguiment humil, però responsable i decisiu, de la persona de Jesús... Sorprèn la llibertat del Papa Francesc per denunciar estils de cristians que tenen poc a veure amb els deixebles de Jesús: Ccristians de bons modals, però mals costums”, “creients de museu”, “hipòcrites de la casuística”, “cristians incapaços de viure contra corrent”, cristians “corruptes” que només pensen en si mateixos, “cristians educats” que no anuncien amb coratge l’evangeli a la nostra societat d’avui.