Dels béns materials, ens en servim... o ens esclavitzen?

Quan una persona fa de les realitats materials l’objectiu de la seva vida, la relació amb el Déu veritable es dilueix.

D’entrada, tots pensem que els diners els necessitem, ens en servim, com més en tinguem millor... Ningú no pensa que ell és esclau dels béns materials. Només faltaria.

En el relat de la creació del món, llegim que Déu va posar l’home per damunt de tots els objectes i dels éssers creats. Que se-nyoregés sobre tot i que tot estava al seu servei. Després, la vida ens ha fet veure que de l’ús a l’abús dels béns materials només hi ha un pas. I que l’abús sol ser la conseqüència d’haver acumulat. I que l’acumulació pot ser fruit de la injustícia envers els drets que les altres persones tenen igual que jo. I aquí comença a venir el dubte sobre la legalitat de la nostra manera d’actuar.

Avui llegim a l’evangeli una frase de Jesús que ens és ben coneguda: “No podeu servir Déu i els diners”. Es tracta d’una de les sentències que millor reflecteixen l’actitud de Jesús davant els béns materials. La claredat i contundència amb què Jesús s’expressa exclou qualsevol intent de suavitzar-ne el sentit.

El terme que traduïm amb la paraula diners és el grec mammona. En tot el Nou Testament surt solament quatre vegades, sempre en boca de Jesús. Fonèticament, és derivat de l’arrel aramea aman, verb que significa confiar, cercar suport, fonamentar-se..., i s’aplica a qualsevol riquesa o realitat en la qual la persona fonamenta la seva existència: riqueses, posició social, càrrec polític...

El pensament de Jesús queda ben manifestat: quan una persona fa d’aquestes realitats materials l’objectiu de la seva vida o la seva meta, la relació amb el Déu veritable es dilueix. I salta l’alternativa: o Déu o els diners.

La raó és ben senzilla: el cor de la persona resta atrapat per l’entorn material. S’endureix el seu cor.

Cerca, en primer lloc, els seus propis interessos. No pensa en les necessitats dels altres, en els seus sofriments. Fonamenta la seva vida en aquestes realitats materials. En la seva vida ja no hi ha lloc per a l’amor desinteressat, per a la solidaritat. I tampoc no hi ha lloc per a Déu, Pare de tots.

El missatge de l’evangeli no ha perdut actualitat. Recorda allò que tots sabem i a vegades oblidem: que els béns materials no són un absolut, sinó que han d’estar al servei de les persones.