Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat

Aquesta setmana els mitjans de comunicació ens han fet saber que un bon nombre de persones han fugit de Rússia després de la decisió de Putin de mobilitzar els reservistes. Set mesos enrere contemplàvem amb dolor i preocupació l’èxode de ciutadans ucraïnesos cap a altres països a causa de l’esclat de la guerra.

Aquests dos esdeveniments tan actuals se sumen a tantes altres situacions al món que obliguen milers i milers de persones a abandonar els seus països. Les causes són diverses: conflictes bèl·lics, situació política, manca de treball, fam, canvi climàtic, catàstrofes naturals... Però la realitat d’aquestes persones és ben comuna: separar-se de la família, començar de nou en un altre país, aprendre una llengua, adaptar-se a una nova realitat, buscar feina, aconseguir un lloc per viure, fer noves amistats, etc.

La situació del migrant i del refugiat és actual, però no és nova. Malauradament, sempre ha estat d’actualitat. La història de la humanitat ha estat marcada, i ho continuarà essent, per petits i grans moviments migratoris.

Aquesta realitat, amb tota la complexitat que comporta, no ens deixa indiferents, ens fa reaccionar. Només cal recordar l’onada de solidaritat sorgida arran de la invasió d’Ucraïna tant enviant-hi diners, menjar, roba i altres productes, com acollint dones, mares i nens per part dels governs, les institucions, les ONG i a títol personal.

Acompanyar, escoltar, atendre, ajudar tota persona que, pel motiu que sigui, ha deixat el seu país és cabdal per a l’Església i, per tant, per a cada cristià. Celebrant avui, a escala mundial, la Jornada del Migrant i del Refugiat amb el lema Aquí construïm el futur amb els migrants i els refugiats, el Papa Francesc ens convida a renovar el nostre compromís per construir un futur que vagi d’acord amb el pla de Déu, on tots puguem viure en pau, on regni la justícia. El Papa ens recorda que el futur s’ha de construir amb els migrants i els refugiats tot reconeixent i valorant tot allò que aporten. Ells enriqueixen les comunitats que els acullen, ja que la seva presència “representa un repte enorme, però també una oportunitat de creixement cultural i espiritual per a tothom”.