Una vida d'immortalitat i de pau

Les lectures bíbliques del final de l’any litúrgic que estem celebrant els cristians ens parlaran de la vida futura, de la vida eterna, del nostre destí final. El missatge de la paraula de Déu és molt optimista en aquest sentit, perquè ens parla de vida i ens parla de resurrecció, ens parla de salvació, d’un Déu que és amor i és capaç de redimir l’ésser humà... En el llibre dels Macabeus ja se’ns dona un bonic exemple de fe en la vida futura, en la resurrecció que vindrà... Descriu unes persones que, ja en l’Antic Testament, confiaven que Déu els acolliria en la vida futura, en la resurrecció final, i d’aquesta convicció treuen forces per ser fidels a la fe, a l’esperança i a l’amor... És la mateixa actitud del salmista que ens invita que despertem a la realitat última on ens espera el rostre amable i misericordiós del Pare, que ens rep amb els braços oberts. Perquè és Pare d’amor i de misericòrdia... Però és Jesús a l’Evangeli qui ens presenta la fe en la resurrecció amb una major precisió i argument. La resposta de Jesús és significativa i molt important. En primer lloc, diu que existeix la resurrecció i ens assegura que participarem en la resurrecció, en una vida benaurada i feliç en Déu, perquè Déu és Déu de vius, i ens té destinats no a la mort, sinó a la vida eterna amb Ell. El passat dia 1 de novembre celebràvem la festa de Tots Sants, de tots els redimits, i l'endemà, dia 2, celebràvem la commemoració dels nostres germans difunts; en visitar els cementiris on descansen els nostres estimats familiars i amics difunts, no fèiem una lloança a la mort, sinó un crit a la vida, a l’esperança, a la resurrecció... Allò que ens diu Jesús és que el nostre destí és la vida, no la mort. Tenim un destí d'immortalitat i de pau, estem cridats a viure la mateixa vida de Déu i per sempre, en una comunió d’amor amb ell. El final no pot ser una fatalitat, ni la desgràcia del no-res; sinó la plenitud en Déu amor... El que passa és que això no ho podem explicar adientment amb paraules, perquè ens trobem amb la dificultat del llenguatge, que mai no pot desxifrar el misteri que creiem i que esperem. No podem ponderar la vida després de la mort amb les mateixes categories del temps i de l’espai que vivim aquí, a la terra. Es tracta d’una realitat totalment nova i diferent, on tot és vida, tot és felicitat, és la plenitud de l’amor... Més que comprendre intel·lectualment com serà la nostra vida després de la mort, és que visquem ja, des d’ara, com a persones ressuscitades, és a dir, transmetent vida, amor i optimisme.