Avui és el diumenge “Gaudete”

És el diumenge “Gaudete”! Ens preparem per al Nadal, perquè el Senyor ve ens desperta i ens aixeca. No és un goig simple ni superficial. Sabem que, el Naixement de Crist, va marcar un abans i un després en la història de la humanitat i pels que, ho estem preparant en aquest Advent, és també una injecció d'optimisme, esperança, de grat o d'il·lusió: estem contents perquè, el Senyor, segueix naixent en el pessebre de la humanitat; encara que, alguns, s'obstinin a viure d'esquena a Ell o, tal vegada, ser més feliços i anar de “guay” amb el solstici d'hivern, que amb Aquell que és molt més que aquest canvi, primavera, tardor i fins al mateix estiu: Jesucrist.

Una mica d'alegria, si us plau! Que ve el Senyor! I aquest món nostre és un camp minat per tots els costats. En la societat (on brolla desconfiança i neguit), en la família (que ha deixat majorment de ser transmissora de la fe) o a la mateixa Església (quan no és forta enfront de les proves, la crítica o la incomprensió). Com no va a venir el Senyor!

Necessitem la seva presència com aquella llar en la que, després de molts anys, van tornar a escoltar-se els somriures a milers perquè havia nascut un primogènit. El món, per si ho hem oblidat, és aquesta llar on –des de fa algun temps- el laïcisme bel·ligerant i retorçat s'obstina a apagar el plor o el refiló d'un Nen que ha estat font d'inspiració de poetes, músics, artistes i de la mateixa nadala.

Però i nosaltres? Com vivim? Ja pregonem el secret del Nadal? El fet que els nostres carrers siguin adornats amb adreços, no significa el que nosaltres no puguem manifestar cap a fora el que, a les nostres cases, es viu per dins: el Naixement de Crist.

Si els cristians no encenem la llum de Nadal, no esperem que siguin altres els que ens recordin el què celebrem en aquests dies: L'alegria d'un Déu que surt al nostre encontre!

Els pares de l'Església van escriure “Crist ha vingut a animar una festa en el cor de la humanitat”. Què és Jesús per a nosaltres? Quins sentiments i sensacions produeix? Com estem preparant la festa del Nadal? No és un motiu d’immensa alegria que, el gran acte, la gran aposta de DÉU per nosaltres, el major exponent de la seva misericòrdia hagi estat precisament que se'ns ha donat, totalment, en Jesucrist veritable Déu i veritable Home? Com anem a respondre-li a semblant aposta? Tal vegada una mica d'alegria? Comencem doncs… a somriure. Déu s’ho mereix.

Si volem, podem!!!