Silenci, si us plau

M’han deixat en el silenci més profund les paraules del Papa Francesc a l’hora de l’àngelus del diumenge 8 de gener: “Les enraonies són una arma letal: maten, maten l’amor, maten la societat, maten la fraternitat. Preguntem-nos: Soc una persona que divideix o una persona que comparteix?”. Permeto que em parli el silenci.

Els carrers s’omplen de sorolls. Les trobades amb companys, de xafarderies. El món dels polítics, de fotos a la portada i contraportada. Els joves s’avorreixen amb el silenci. Hi ha mainada que se’n serveix com a espai per empaitar-se o barallar-se. Mirem molt cap enfora perquè mirar cap al nostre interior, “parler avec ton coeur”, ens demana guardar el silenci. Com diu el Papa Francesc, tocant de peus a terra, som víctimes de les enraonies. El fet més greu és que alguns cristians deixen els bancs de les esglésies per buscar el silenci espiritual en una altra banda. Hem caigut en la temptació de l’activisme. Valorem els compromisos caritatius, el servei als més pobres i ens oblidem de transmetre el fonament espiritual de la vivència cristiana i els estris que ens donen vida interior, entre els quals el silenci. La vida moral es vertebra amb la vida espiritual. “Rebeu l’Esperit Sant!”, va dir Jesús als seus deixebles. Joan el Baptista, el precursor i el mateix Jesús començaren la seva missió al desert. No estigmatitzem els qui cerquen el silenci apartant-se del cristianisme per un malentès de les pràctiques de l’Església. Ells i nosaltres, junts, cerquem el silenci que omple de vida l’ànima.

Escolto el silenci meritxel·lià. “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar”, va ser la primera jaculatòria de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Meritxell que vaig escriure l’any 1980 i de la qual cada 8 de setembre editem deu mil estampes en cinc llengües. El Consell General bastí el nou santuari de la Mare de Déu de Meritxell de l’arquitecte Ricard Bofill. Es beneí i inaugurà el 8 de setembre del 1976. L’Església de Canillo va construir al costat la Borda de Meritxell amb el nom de Pustínia –un nom que no ha enganxat entre els joves–. La Pustínia és el nom que l’Església ortodoxa dona a la casa on s’acullen els qui cerquen natura i pregària dins el silenci. La Pustínia de Meritxell, que acollia les formacions dels monitors i de les monitores, la Pasqua Jove, avui és molt demanada per grups d’autoajuda, de trobada amb joves en dificultats mentals... o, senzillament, per a una trobada festiva familiar. Enguany ha fet vint anys que els joves de l’Església Evangèlica de Castelldefels s’hi troben amb infants en dificultats durant el llarg pont de la Immaculada.

Silenci, si us plau. Una comunitat sense silenci, que menysprea tota classe de vida interior, és malalta. El silenci és terapèutic i ajuda al desenvolupament interior. “Ah, j’ai vécu des vêpres sublimes!”, em deia l’amic Damià a la sortida del monestir de Calcat. Gràcies al silenci, accepto el misteri. També la incertesa, el dubte. El silenci regala serenitat, esperit d’acolliment i també d’entusiasme. Sento que Déu viu en mi.

El centre d’interès per a les colònies i campaments Estiu 2023 triat pels monitors i per les monitores en el Nadal Jove ha estat “LES EMOCIONS”. La primera emoció que hem començat a treballar és l’emoció del silenci.

L’emoció del silenci és plena i total. El silenci ple és una sorprenent meravella que ens deixa sense paraules. Callem amb els amics i amigues, amb els infants perquè parli la mirada. Al pic del Casamanya estenem els braços, obrim les parpelles i permetem que el silenci ens digui: “És MERAVELLÓS!”. Els bona nits de cada dia d’un torn de colònies són emmarcats dins el silenci. Els infants estirats a les fosques de la sala dels Pariatges, amb una música de fons i una veu llunyana del mossèn que diu “gràcies... perdó... un llac de Juclar que s’ha quedat al cor per sempre més...”.

Ens preguntem a la conversa de la formació del mes de gener: “Tens una estona de silenci cada dia per parlar amb el teu cor?”.

Espigolo: A la meva manera intento trobar cada dia un espai per estar amb mi. Un moment per reflexionar i dedicar-me a mi mateixa, perquè constantment estic dedicant minuts als altres, i jo no em mereixo menys. Soc el principal pilar de la meva vida, i per això necessito un moment de pausa i de silenci al dia per reflexionar i veure com puc millorar l’endemà (Carla Flinch Garcia). El silenci és comunicació. I el silenci de la neu que cau del cel és un regal del bon Déu.