Que es noti... Crist ha ressuscitat i viu entre nosaltres

“No tinguem por de ser i de viure com a cristians.” Aquest missatge del Papa Francesc ens anima. I és que, per anunciar i tenir el coratge de presentar Crist a aquest món nostre, primer hem de ser i viure com a cristians. Com anunciar el que desconeixem? Com anunciar allò que no vivim?

No ens quedem enrere a l’hora de proposar —no imposar— allò que des de l’Evangeli sabem que seria la gran alegria del món i el gran secret perquè tot el que ens envolta tingués un horitzó ple de llum. Com a cristians no podem perdre l’esperança. La Pasqua, el pas del Senyor Ressuscitat, ens ha deixat la força i la tenacitat per als qui creiem en Ell. Podem decebre el Senyor amb el nostre absentisme? Per què no tirar, una vegada i una altra, les xarxes de les nostres bones voluntats allà on pensem que tot està acabat? Què és difícil? Que el cansament es fa present en el nostre seguiment de Jesús?

És el Senyor! I, pel Senyor, abans i després, ara, matí i sempre ens hem d’emprar a fons per sembrar en el seu nom, per remar amb Ell i per intentar que el món, els homes i dones del nostre temps, coneguin —els que encara no ho han escoltat—, reconeguin —els que ho han oblidat— un Crist que porta vida, il·lusió i coratge per a tots. Aquesta és la Nova Evangelització.

No ens pot atabalar l’absència de fruits. Encara que existeixin raons per al pessimisme, per a mil i una preocupacions, el Se-nyor ens convida, ens suggereix que cal tirar endavant amb força i coratge. Que la barca, encara que aparentment estigui buida, se sosté perquè Ell va al timó. El sentim? Que es noti en el nostre dia a dia!

Això ens falta: confiança absoluta en Ell. No podem castigar-nos tant. No podem centrar tota la nostra tasca pastoral, catequètica, caritativa, assistencial o lúdica exclusivament en les nostres forces. El Senyor, al cap i a la fi, és qui ens atorga la capacitat per fer front a les contrarietats.

Els apòstols, com nosaltres en alguns moments, eren a punt de renunciar a tot. La pesca havia estat infructuosa, decebedora. Se sentien abandonats i desconcertats. Només, quan va aparèixer el Senyor, el panorama va canviar de color.

Que també nosaltres, lluny d’abandonar quan l’horitzó és fosc, implorem, resem i mirem al cel buscant la mà sempre estesa de Jesús que surt en els moments més amargs de tristesa i de dolor. Ell ha ressuscitat i viu entre nosaltres. Que es noti.