Cridat a estar ben units a Crist

Diumenge passat Jesús, el nostre bon mestre, ens ensenyava el seu projecte amb elements de la vida ramadera en les figures del pastor i les ovelles. Avui, fa servir, com tantes altres vegades, elements de la vida agrícola, com la figura del cep, les sarments i el vinyater.... A l’al·legoria del bon pastor se subratllava la unió entre el pastor i les ovelles, entre Jesús i els seus seguidors, i es fonamentava aquesta unió en el coneixement mutu i en el seguiment.... En la imatge, en la metàfora de la vinya es reforça encara més aquesta unió de Jesús amb els seus deixebles i seguidors. La fonamenta en la unió del cep i les sarments. Aquestes han d’estar ineludiblement empeltades en el cep. Les branques que no estan unides al tronc, a l’arbre, se sequen i no serveixen per a res. Però, si estan ben empeltades, donen molt de fruit quan arriba el temps de la verema.... Perquè això sigui així, cal que la saba passi del cep, es a dir, del tronc a les branques. El vinyater és Déu és Pare, que conrea adientment la vinya. L’acció de cultivar del Pare és estimar el seu Fill, el cep veritable, perquè el Fill el mostri, l’ofereixi i el vessi a les sarments, és a dir, als homes i les dones del nostre món. Cal, doncs, que l’acullin i donin molt de fruit. La saba bona i autèntica no és altra que l’amor. Si el Pare és el vinyater, el Fill és el cep, els deixebles som les sarments, la saba és l’Esperit Sant, que és Esperit d’amor.... Únicament l’amor pot enrobustir la vinya. No hi pot haver altres succedanis. L’amor de Déu ha fet que brotés a la nostra terra Jesús de Natzaret. I Jesús és qui ens ha manifestat i ens ha transmès l’amor de Déu. I mentre nos-altres no visquem en l’amor i amb amor, no podrem donar fruit... Si hi ha una acceptació i una assimilació de la saba per part de les sarments, el seu fruit serà ben palès. El fruits son les actituds, i tota actuació d’amor i humanitat dels uns als altres. La primera carta de Joan diu: "El seu manament és que creguem en Jesucrist, i que ens estimem els uns als altres". I segueix: "Si complim el seu manament, Ell és en nosaltres i nosaltres en Ell. Per l’Esperit que ens ha donat (per l’amor) coneixem que Ell és en nosaltres.... “Per tant, podríem dir que la vinya de l’Església donarà bons fruits no perquè sigui una entitat ben organitzada, o que tingui un gran poder de convocatòria, o que promulgui grans principis ètics o morals, sinó si hi ha dins d’ella veritable amor; amor que és projecti cara enfora, no amb condemnes o accions de poder, sinó amb amor compassiu i estimulant que comuniqui esperança i joia de viure. De vegades, malauradament, s’hi troba a faltar. El món el necessita, desitja i espera trobar-lo, especialment en l’Església, en les comunitat cristianes i en els seus membres. No podem decebre’l... Que el sagrament de l’amor, que és l’eucaristia, significat en el pa i el vi, elements sorgits dels fruits de camp i de la vinya, enrobusteixi la nostra unió al cep i doni una bona collita, uns bons fruits d’amor als qui hi participem.