Paraula i vida
Necessitem Déu?
Recordem que la fe té una dimensió positiva de contagi: quan un la descobreix, la sent i la viu, la transmet. Sap que, aquest tresor, és impossible guardar-lo sota quatre claus. Així ho van entendre i ho van donar a conèixer els apòstols i la mateixa Església.
Durant segles no ens ha resultat fàcil, encara que alguns els sembli el contrari, presentar a Déu com el centre de la humanitat o del cosmos. Molt menys oferir el camí de Jesús com una alternativa a altres propostes. Però, la realitat, és aquí: un percentatge altíssim segueix sense tenir coneixement, sense haver sentit res ni a ningú de Déu, de la seva Encarnació, de la Salvació que ens ofereix per la mort i resurrecció de Crist.
Va haver-hi un temps en què es naixia cristià i no feia falta catequitzar ni evangelitzar perquè es transmetia la fe com per osmosi o contagi. Avui, per contra, aquesta mecànica ha desaparegut. Per a fer front a aquest moment crucial es requereixen algunes característiques que van tenir i van viure els primers seguidors de Jesús:
Coneixement d’allò que diem creure i d’Aquell al que diem seguir... es el que anomenem formació cristiana. Se’ns imposa, per a la formulació i presentació de la nostra fe, un pas seriós i urgent en la fonamentació i defensa dels criteris de la nostra fe cristiana.
Ningú pot oferir el que no té però, també és veritat, cal saber com proposar el que un posseeix com a riquesa... tot sortint de les trinxeres de la nostra timidesa apostòlica. Alguns voldrien que sempre estiguéssim tancats en una sagristia.
Fem quelcom per la nostra fe? La conreem en el nostre àmbit familiar, afectiu, social, econòmic? Som conscients que, la fe, a més de personal té un component comunitari?
Que el Senyor ens ajudi a donar amb aquestes claus que ens permetin fer-lo present en aquesta etapa que estem vivint. Sense Ell tots els nostres esforços seran estèrils. Sense la seva mà, els nostres mitjans i les nostres capacitats, crearan un ambient, possibilitats o ens faran estar a l’última moda. Amb Ell, per contra, albirarem una porta oberta per la que puguin entrar nous germans i germanes que descobreixin, celebrin i se sentin motivats per Jesucrist.
Necessitem cristians convençuts i compromesos. Homes i dones cridats a participar de la missió de Jesús amb empenta i nou dinamisme fonamentats amb les arrels de l’Evangeli com a projecte de Vida.
Si volem..., podem.