L'aigua... la terra i els bons fruits

“El sembrador escampa la seva llavor. Sols la llavor que cau en terra bona dona fruit abundós.”

Tots coneixem els beneficis de l’aigua que amara la terra i la fecunda perquè en germinin els seus fruits. Aquesta imatge la utilitza el profeta Isaïes per parlar-nos dels efectes de la Paraula de Déu que arriba al cor de la persona per assaonar-lo de bones obres. Ho llegim avui en les nostres celebracions. “Així com la pluja amara la terra, la fecunda... així serà la Paraula que surt dels meus llavis.” (Is 55,10-11).

En l’acció de donar fruit, però, hi intervé un altre element: la qualitat de la terra. No totes les terres són iguals ni recompensen l’esforç de la mateixa manera.

Jesús s’hi refereix directament en la coneguda paràbola del sembrador. La llavor és la mateixa però donarà fruit o en donarà en major quantitat i qualitat segons on ha caigut: el camí, entre pedres, entre males herbes o en terra bona.

El sembrador escampa la seva llavor sense preocupar-se de triar el terreny. Part de la llavor es perd per les condicions adverses i precàries del terreny on cau. Sols la llavor que cau en terra bona dona fruit abundós.

En un primer moment, la paràbola ressalta el caràcter de do i de gratuïtat de l’anunci de Jesús. Malgrat les dificultats del terreny i de les males herbes que amenacen sufocar la llavor, la collita està destinada a ser grandiosa. Malgrat el rebuig i la incomprensió, el Regne de Déu es fa present amb una força inesperada.

El segon accent la paràbola el posa en el cor de la persona que està cridada a escoltar-la i acollir-la. Reflecteix la realitat d’alguns obstacles que poden impedir que arreli, germini i doni fruit la paraula sembrada. S’exhorta a tenir cura del camp del nostre cor netejant-lo de pedres i cards, és a dir, l’orgull, les passions desordenades, l’amor propi, l’individualisme, vicis i pecats. Però siguem optimistes i esperançats. Malgrat tot, sempre hi ha una petita part de la llavor que cau en terra bona i dona molt de fruit. No sabem quan ni com, el resultat final se’ns escapa de les mans, però el Regne de Déu segueix avançant. I, en definitiva, no oblidem que nosaltres tenim la missió de ser sembradors, no pas segadors.