Silenciosament

De tant en tant ens hauríem de meravellar pel sentit de l'oïda que ens permet relacionar-nos amb els altres i amb el món. Ens comuniquem per mitjà de sons que ràpidament sabem captar i interpretar. Detectant un so, una música, unes paraules o un soroll reaccionem de manera diferent segons el tipus de so identificat. A més, quan el so ens és conegut no necessitem veure qui l'ha produït per reconèixer-lo. Per exemple, ens és suficient sentir la seva veu per identificar que es tracta d'una persona en concret encara que en aquell moment no la puguem veure.

Hi ha altres realitats que els éssers humans, sense haver de patir una pèrdua de capacitat auditiva, no podem arribar a captar-ne el so. Agafem els exemples de les tres paràboles de l'Evangeli d'aquest diumenge. No som capaços de poder sentir amb la nostra oïda humana com creixen el blat i el jull, ni el gra de mostassa ni la massa de farina barrejada amb el llevat. Silenciosament, les llavors es van transformant, van creixent i prenent unes noves dimensions. Ho fan en silenci, sense fer soroll. És la manera com el Senyor ens diu que creix el Regne de Déu. Per això, ja que no les sentim, ens caldrà tenir una mirada atenta i profunda que ens obligui a fixar-nos-hi perquè l'absència de soroll no ens demana la nostra atenció.

Així doncs, mirem allò que no fa soroll, fixem-nos i cerquem ja en el nostre món tot el que fa créixer el Regne de Déu.

Podem agafar com a referència el text de les Benaurances (Mt 5, 3-12) i ens adonarem que la vivència de cada situació a què es refereix cada benaurança (pobresa d'esperit, humilitat, netedat de cor, senzillesa, compassió, justícia, pau...) es realitza discretament, sense ocasionar gaire enrenou. En canvi, tot el que és contrari a les benaurances comporta un escenari i unes conseqüències completament diferents.

Observem també que tot allò que es realitza amb amor sol fer-se des del silenci, sense cap pretensió de fer-ne publicitat: l'educació dels fills, l'amor fidel d'una parella, servir els altres, perdonar una ofensa, etc.

El camí de les benaurances i el de l'amor es recorren en silenci, discretament. I si canvien i transformen el cor de les persones també fan créixer el Regne de Déu ni que sigui silenciosament.