Endavant... sempre endavant

Encara que l'exterior de l’home o de la dona es vagi desfent, el nostre interior es renova cada dia o cada moment. No ens fixem més en allò que es veu, sinó en allò que no es veu. El que es veu és transitori, el que no es veu és etern. El Senyor ens parla des de la fe, no des de l’evidència dels sentits externs. El Senyor ens anima a no tenir mai por. Amb por i sense fe, el món i la vida són pur materialisme. Crist ens convida novament a ser persones de fe i a saber mirar la vida amb ulls de fe. En cas contrari, mai no podrem fer el salt des d'aquest món material en què vivim vers el món espiritual on Déu ens invita a viure. Els ulls corporals del nostre cos només veuen realitats transitòries. Solament amb els ulls de la fe podem descobrir el món etern.

La perspectiva per a l'home i la dona de fe o per a qui no té fe és completament diferent. Per la fe sabem que Déu està present i viu en cadascun de nosaltres i per la fe ens adonem que podem descobrir la transcendència del nostre món, del nostre destí i de Déu mateix. Crist va ser el principal testimoni i anunciador de la presència de Déu en nosaltres. Els cristians sabem molt bé que combregant amb Crist combreguem amb Déu i amb totes les persones que viuen en Déu i amb Déu. Així ho han viscut tots els sants i les persones autènticament religioses que han estat en aquest món. De nou també nosaltres hem d’escoltar la invitació a viure i sentir el projecte d’Amor que ens proposa Déu, amb l’Esperit de Jesús, tot defensant la veritat i el bé per damunt dels nostres interessos. Només així podrem sentir-nos en veritat cristians, deixebles de Crist.

Els que volem seguir Jesús i som els seus deixebles, pertanyem a la seva família i això ens fa dir amb confiança l’oració que Ell ens va ensenyar: “Pare nostre”. Escoltar amb fe la Paraula de Crist, meditar-la en el cor i portar-la a la pràctica en la vida.

Per això la pregunta que se m’acudeix ara i sempre al cap és: i jo, que soc cristià de sempre, ¿estic en sintonia amb Jesús? Per estar en sintonia amb algú haig de saber el que diu, quan ho diu, i per què ho diu. ¿Em preocupo de formar la meva opinió, sobre temes conflictius, i ser capaç de donar-ne raó, amb arguments i amb un diàleg constructiu i permanent? Tinc por o confio plenament en Ell?

Al món que ens ha tocat viure, on la imposició és rebutjada perquè sembla quelcom poc racional, sols podrem arribar a les noves generacions vivint allò que proposem amb molta autenticitat, amb molt diàleg, amb molta coherència, amb molta fidelitat i amb molta empatia. No val dir i no fer. No val dir el que creiem sense admetre les conseqüències pràctiques d’allò que diem creure.

Per això demanem avui al Senyor que ens ajudi a ser més fidels en el nostre seguiment cristià, que allunyi de nosaltres la supèrbia i la vanaglòria que enfosqueixen la bellesa, la pau i la fraternal convivència del missatge cristià. Si volem... podem.