Jesús és per a tots

A vegades hem pogut pensar o actuar com si Jesús fos exclusiu dels cristians. I no sempre ens adonem que en el cor de moltes altres persones hi poden créixer llavors del Regne de Déu que donen fruits amb generositat.

Avui, el relat de l’evangeli porta una escena que és ben representativa i sorprenent. Jesús i els apòstols s’han arribat fins a les contrades de Tir i Sidó, fora del territori de Palestina, terra de pagans. I una dona, que classificaríem com a pagana, surt a l’encontre de Jesús cridant compassió per a la seva filla malalta, gairebé trastornada. Jesús calla com si no la sentís.

El relat recull un diàleg molt interessant: els apòstols fan avinent a Jesús els reclams de la dona, que els està seguint camí enllà amb una paraula ambigua: despatxeu-la d'una vegada, que m’agrada llegir com “ateneu-la d’una vegada”. Jesús, en canvi, prioritza la seva acció amb les ovelles perdudes del poble d’Israel.

Aquella és una dona forta, no es desanima, corre fins al davant de Jesús i agenollada als seus peus li suplica: “Senyor, ajudeu-me”.

Jesús sap que Déu vol una vida digna per a tots els seus fills, sense distingir jueus o pagans, dones o homes. I prova la seva fe amb una expressió desconcertant: “No està bé donar als gossets el pa dels fills”. Que avui llegiríem: “No hem de donar més importància a les mascotes que als propis fills”. I la dona respon amb realisme: “És veritat, però també la mascota menja del que sobra a la taula familiar”.

Jesús ha comprès que allò que demana la dona és el que Déu vol. A la taula de Déu hi ha pa per a tots. I reacciona amb sorprenent satisfacció: “Dona, quina fe tan gran que tens. Que sigui tal com ho has cregut”. I com que creia que Jesús l’ajudaria, la filla es va curar.

Jesús no és propietat dels cristians. La seva llum i la seva força són per a tots. Els cristians no podem tancar-nos en les nostres comunitats. Hem d’aprendre a conviure amb indiferents, agnòstics o increients. No veure en ells uns adversaris sinó persones que, com nosaltres, cerquen llum i alè per viure.