Ser profeta en l'adversitat

L’experiència del profeta Jeremies és l’experiència de tot cristià que vol ser conseqüent amb la seva fe... El ministeri que li va tocar viure a Jeremies no fou gens fàcil. El van perseguir. Ningú li va fer cas. El van ridiculitzar. Ni en la seva família, ni en la societat va trobar ajuda i comprensió. Aquesta experiència de rebuig, va crear en Jeremies una profunda crisi personal i d’angoixa existencial. Va sentir, fins i tot la temptació d’abandonar la seva missió profètica. Però va sentir també moments dolços en la seva vida de profeta, sobretot perquè va fer experiència de Déu, va sentir Déu ben a prop. Va entendre que Déu el necessitava perquè fos els seu portaveu davant del poble. Per això va ser fidel a la seva vocació... El drama de Jeremies, és el drama d’un profeta fidel. No del que parla allò que volen sentir els altres, sinó allò que Déu vol comunicar. Els falsos profetes són aquells que diuen les paraules que els governants o el poble vol sentir; són aquells que prosperen, tenen èxit. Els profetes veritables són aquells que segueixen la veu de la seva consciència i anuncien allò que Déu vol que anunciïn. Els veritables profetes no solen ser molt populars i molt sovint acaben malament... Però és Jesús l’exemple més clar per a nosaltres, d’aquell que fou conseqüent amb la seva vida de profeta, amb la seva missió. Per això anuncia que serà perseguit, per les causes més justes... En la mentalitat de Pere, Jesús no pot tenir cap fracàs. Per a ell, Jesús és un messies victoriós i poderós, que ha de ser reconegut per tots. Segons ell, no podia acabar amb la mort, el messies no havia de sofrir... Aquest mateix Pere és el que més tard predicarà al Crist ressuscitat i dirà que el messies havia de patir”; ell mateix haurà d’afrontar tota mena de persecucions, fins a la mort final a Roma en temps de Neró, com a testimoni del Crist ressuscitat. Però abans de tot això li va costar molt d’arribar fins aquí. Que la vida té sentit si és entregada i si és per servir... A nosaltres també, igual que a Pere ens continua costant aquest programa salvador de Déu, que reconcilia amb si mateix la humanitat, assumint ell mateix el dolor i la mort en l’entrega total de Crist Jesús. Jesús estén aquest mateix programa als seus seguidors: hauran de negar-se a si mateixos i carregar amb la creu i seguir-lo. No per buscar un sofriment en si mateix, sinó perquè hem de ser capaços d’oblidar-nos de nosaltres mateixos per assumir una vida d’entrega i de servei als altres. De què li serveix a l’home guanyar el món sencer si es perd a ell mateix? Aquesta és la gran pregunta. Per a què serveixen tants esforços, tants neguits, tants egoismes, i no obrir-nos a Déu i als altres?