Més que paraules, el que compta és el que fem

La paràbola de Jesús, que es proclama a totes les esglésies del món, presa de l’evangeli de Mateu, és una paràbola breu i clara, molt directa i comprensible. Un pare envia els seus fills a treballar a la seva vinya. El primer li respon: “No vull”, però després se’n penedeix i va. El segon li diu: “Ja hi vaig de seguida”, però després no en fa cas i no va a treballar. Jesús pregunta: Qui dels dos va fer la voluntat del pare? La paràbola, dirigida per Jesús als sacerdots i dirigents religiosos d’Israel, és una forta crítica als professionals de la religió, que tenen contínuament en els seus llavis el nom de Déu, però, acostumats a la religió, acaben per oblidar o ser insensibles a la veritable voluntat del Pare del cel... Segons Jesús, l’únic que Déu vol és que els seus fills i filles visquin des d’ara una vida digna i feliç. Aquest és sempre el criteri per actuar segons la seva voluntat. Si algú ajuda les persones a viure, si tracta tothom amb respecte i comprensió, si contagia confiança i contribueix a una vida més humana, està fent el que desitja el Pare... Jesús adverteix moltes vegades els escribes, sacerdots i dirigents religiosos d’un dels perills que amenacen els “professionals” de la religió: parlen molt de Déu, creuen saber-ho tot d’ell, prediquen en nom seu la llei, l’ordre i la moral. Poden ser persones geloses i diligents, però poden acabar fent la vida de les persones més dura i penosa del que ja és... No és mala voluntat, però hi ha una manera d’entendre el fet religiós que no contribueix a una vida més plena i digna. Hi ha persones molt “religioses” que acusen, amenacen i fins i tot condemnen en nom de Déu, sense despertar mai al cor de ningú el desig d’una vida més elevada. En aquesta forma d’entendre la religió, tot sembla estar en ordre, tot és perfecte, tot s’ajusta a la llei, però, alhora, tot és fred i rígid, res no convida a la vida. En acabar la paràbola, Jesús afegeix aquestes paraules terribles: “Els publicans i les prostitutes us porten la davantera al camí del Regne de Déu. Els exclosos oficialment de l’ideal religiós, els que no saben com posar en ordre la seva vida, els que aparentment tenen poc a veure amb Déu, estan més a prop seu que els teòlegs i sacerdots, ja que entenen i acullen millor la comprensió i la bondat de Déu amb tots.”