Fills d'un Pare, tot Amor

´ Gairebé sempre quan trobem alguna família, pares i fills plegats, un motiu de conversa és assenyalar i remarcar semblances entre els fills i els progenitors. Ho trobem natural, que els fills tinguin trets que recordin o facin referència als seus pares. Dit això, potser ara podem entendre millor perquè Jesús a l’evangeli d’avui faci aquesta categòrica afirmació quan li pregunten quin és el manament més important. Diu que és estimar... Déu i als altres. Si nosaltres estem fets, com diu el primer llibre de la Bíblia, el Gènesi, a imatge de Déu; si a més Jesús ens ha dit que Déu és el nostre Pare; si som família de Déu pel baptisme...; i la definició de Déu que ens dona l’apòstol Sant Joan és que Déu és amor..., podem concloure que té una lògica evident el manament més important. Primer, si nosaltres som fets a imatge de Déu, i Déu és amor, l’amor serà quelcom essencial en la nostra constitució natural. Trobarem que un component indispensable en la nostra persona serà l’amor, l’estimació. Si som fills de Déu, fets a imatge del que és amor... l’amor és constitucional del nostre ésser. Serà cert que només estimant trobarem sentit i plenitud en el nostre viure.

El que anomenem manaments, hauríem de dir-ne d’una altra manera. No són cadenes ni obligacions que se’ns imposen. Són indicacions,camins que ens faciliten i ajuden per assolir la vida plena, la felicitat més pregona. Déu és amor, Ell no pot per naturalesa fer una cosa que no estigui motivada per l’amor gratuït i total que ens té, ens ha tingut, i ens tindrà sempre. Ell, doncs, amb el manament ens fa evident el que sap que està posat en el nostreADN... aquestADN que és semblant al seu, perquè és el nostre Pare i creador. Així ho ha volgut des de sempre... fent-nos persones lliures, com ell, capaços de trobar en l’estimació l’energia i el sentit del nostre viure.

Jesús aquí, doncs, al dir-nos quin és el primer manament, ens recorda simplement que l’amor és indispensable i essencial per assolir la plena realització personal. Estem parlant de l’amor veritable, conscients que sovint se’n diu i s’anomena amor el que no és tal.

No és estrany que el que cridava més l’atenció en els inicis del cristianisme era veure unes persones que s’estimaven de veritat. I segueix essent una tasca també pels que ens sentim fills de Déu i volem viure com a tals, fer de l’estimació la gran tasca de la nostra vida... per nosaltres ser feliços, donant al mateix temps elmillor testimoni i prova de la nostra qualitat cristiana, de la nostra conscient pertinença a la família de Déu, reflectint el rostre del nostre pare Déu-Amor, en un amor real i efectiu als nostres germans.