Què en fem, dels dons rebuts?

En la vida no podem restar passius. Hem rebut unes qualitats o habilitats i ens cal fer-les treballar en profit propi i dels germans.

Ens ho diu avui Jesús amb la paràbola dels talents. Recordem la paràbola:

Un amo que, en marxar a un país llunyà, dona a tres dels seus criats uns bens perquè els fessin treballar. És una invitació a desenvolupar totes les possibilitats que Déu ha sembrat en nosaltres.

Els dos primers són actius, emprenedors, creatius doblen el capital rebut. La seva actuació mereix la lloança de l’amo en el seu retorn. I una sucosa recompensa.

L’actuació del tercer, en canvi, és sorprenent. Se li ha ocorregut amagar els diners rebuts, conservar-los en un lloc segur fins al final. Quan torna l’amo i passa comptes amb els seus criats, li retorna els bens rebuts pensant que ha respost puntualment a la seva voluntat. L’amo el castiga per gandul, perquè només mira per la seva tranquil·litat.

El missatge de Jesús és clar. No a la passivitat. Sí a la creativitat. No a una vida estèril. Sí a la recerca activa del Pare. No a l’obsessió en la seguretat. Sí a l’esforç arriscat per transformar el món.

Voldria emmirallar en aquesta paràbola la vida de les nostres comunitats, dels qui hem estat iniciats en la vida cristiana. Dels qui inicialment hem rebut el do de la fe. No hauríem de ser observants passius o indiferents de la religió rebuda sinó creients audaços, disposats a superar dificultats, a arriscar si cal.

Un deixeble de Jesús cal que se senti urgit a donar vida a la llavor espiritual que ha rebut.

Podem preguntar-nos:

Estem satisfets de l’esforç i l’entusiasme que posem en viure la nostra fe?

Tenim interès que els nostres fills o filles rebin el baptisme per introduir-los en l’Església?

Els apuntem a la catequesi perquè rebin els sagraments de la iniciació cristiana?

Els acompanyem a l’església per celebrar els diumenges i les solemnitats?

Infonem en la seva consciència els valors evangèlics més enllà del que aporti principalment profit material?

O, al final de la vida, pensem de demanar els sagraments dels malalts pels nostres avis?

No cal que continuï, cadascú pot interrogar-se sobre el que li cal fer.

Vinga, ànims, siguem coratjosos, i fem treballar els dons que Déu ens ha donat.