El coratge d'estimar

En aquest darrer diumenge de l’any litúrgic celebrem la Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món. Jesús mateix, interrogat per Pilat, afirma que és Rei però clarifica que el seu Regne no és d’aquí, no és d’aquest món ni es pot identificar amb els regnats d’aquest món. Per això comentem avui la paràbola de Jesús que trobem en el capítol 25 de Sant Mateu on se’ns indica com apropar-nos a aquest Regne de Déu.

En el nostre món, en el regne que podríem dir dels humans, tenim el perill d’acabar essent tots “reis i reines” dels nostres petits regnes personals per aconseguir allò que desitgem, pensant només en nosaltres mateixos, per treure el màxim profit personal, com si tinguéssim una força que ho atragués tot cap a nosaltres. En canvi, llegint els versets d’aquesta paràbola, veiem que la manera adequada per formar part d’aquest Regne de Déu pren una direcció diferent, la de donar-se als altres, no en la preocupació d’un mateix de manera egoista, sinó a mostrar en actes concrets l’amor a tota persona i, especialment, a la més necessitada. En l’escena del judici final es produeix una separació de dos grups, prenent la imatge habitual dels pastors que separen les ovelles i les cabres. Un grup està format per les persones que han viscut aquestes obres de misericòrdia i l’altre pels qui no les han practicades. Però la paràbola apunta cap a un futur, tant per a uns com per als altres, que dependrà de com haurem viscut el nostre present. Per tant, des d’ara, podem encaminar-nos cap a aquest Regne vivint l’Evangeli.

Com totes les paràboles també aquesta ens convida a revisar com vivim el nostre present i en quina direcció ens relacionem amb els altres. Però també el Senyor amb aquest gest de separar els qui han estimat dels qui no ho fan fet, dels qui s’han preocupat del famolenc, de l’assedegat, del malalt, del pobre i dels qui no ho han realitzat ens està dient que també en els nostres “regnes humans” ni tot és negatiu ni tot és egoisme perquè moltes persones viuen preocupant-se dels altres. Aquestes estimen el Senyor, essent-ne conscients o no. Elles serveixen el mateix Senyor perquè com ell mateix ens diu: “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” (Mt 25, 40).