Nou Advent: temps de nova esperança

Comencem un nou Advent, un nou temps litúrgic, un nou temps que ens parla de l’esperança de l’Adveniment del Messies, de Jesús; de l’Emmanuel, el Déu amb nosaltres, que ens parlarà en la tendresa d’un infant. L’Advent és un nou recorregut espiritual, de camí interior, per viure amb intensitat la presència de Déu enmig nostre. Això és el Nadal. I l’Advent ens prepara, ens ajuda a prendre consciència que el Senyor és enmig nostre. Cal, però, posar-nos en actitud d’alerta, en actitud de vigilància, perquè Déu vindrà a les nostres vides, ve sempre a les nostres vides; una vegada més Ell vol apropar-se a nosaltres, néixer en el nostre cor. I no volem que ens trobi adormits, o desprevinguts. Per això la primera invitació de l’Advent que ens fa l’Evangeli és vetllar, estar desperts. L’Advent ens convida a una espera activa; una vigilància que donarà qualitat al que fem cada dia. Vetllar és la millor manera de treballar el nostre interior, purificant el nostre cor, perquè Déu “prengui possessió” de les nostres vides, de les nostres famílies, dels nostres pobles, de les nostres comunitats cristianes, i que el Senyor doni un nou escalf a tot allò que fem i vivim... Si romanem adormits, no tenim futur. Cal intensificar la nostra relació amb Déu, com exigeix la nostra vocació cristiana, perquè les nostres comunitats siguin més vives, perquè ens revitalitzem com a persones i sobretot com a cristians que som. “Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu”, diu el profeta Isaïes, “perquè mai orella no ha sentit ni ull va veure un Déu, fora de vós, que fes tant pel que espera en ell”. Tot i que es prescindeixi de Déu en el nostre món d’avui, nosaltres seguirem sent LLUM, i seguirem dient amb el Salm: “Senyor, Déu nostre, restaureu-nos, que brilli el vostre rostre i ens salvi”... Vigilar és viure atents a la realitat. Al món que ens toca viure. Escoltar els gemecs dels que pateixen. Sentir l’amor de Déu. Viure més atents a la seva vinguda a la nostra vida, a la nostra societat i a la nostra terra. Sense aquesta sensibilitat, no és possible caminar seguint els passos de Jesús. Per això la nostra vigilància passa per una escolta més atenta de la Paraula de Déu, una vivència més activa dels sagraments i un exercici pràctic i esperançador de la caritat, cap als germans, especialment els més pobres... És important que cada any l’Advent ens ajudi a viure la nostra vida amb esperança renovada. Déu ens brinda de nou l’oportunitat d’esperar, d’acollir el do de la fe, vivint i testimoniant l’Evangeli. En cada Eucaristia que celebrem es fa present el Nadal, perquè Déu “baixa”, s’encarna, es fa persona, es converteix en pa, en aliment de la nostra espiritualitat, perquè no perdem mai l’esperança de construir un món millor.