Advent 2023. Una veu crida en el desert

Advent és com una ràfega de vent, com una llum, una invitació a posar-nos al servei dels altres, un missatge positiu.

Aquests dies ens bombardegen amb anuncis, amb llums enceses en aparadors i carrers anunciant-nos que arriba Nadal. Pensem que per arribar al Nadal hem de tenir un temps de preparació.

“Una veu crida en el desert”, ens recorda l’evangeli d’aquest diumenge. No s’assemblen els nostres carrers al desert? Sabem que en el desert hi ha solitud, silenci, tendència a salvar-se un mateix, es busca un lloc segur. Es veu molta solitud als nostres carrers i places, es donen missatges que ens porten a llocs ficticis, busquem llocs segurs per refugiar-nos ràpidament a casa, en grans magatzems on tot sembla ideal, però també bastant irreal.

A tota persona de bona voluntat se’l convida a ser “veu que crida en el desert”, desert en què s’han convertit els nostres carrers, el nostre món. Però, què cridar? a qui cal cridar? Se’ns convida a cridar: “Prepareu el camí al Senyor.” Quan es prepara un camí és perquè sigui transitable per a tot aquell que hi vulgui passejar.

Ara bé, a quin Senyor cal preparar el camí? Perquè al nostre món hi ha coses que s’han convertit, o les hem convertit en senyors. Repeteixo, a quin Senyor cal preparar el camí? Al consum? A situacions forçades que viurem aquests dies? A les felicitacions de Nadal de compromís? A les ganes que passin aviat aquests dies pels records que ens porten?

A quin Senyor cal preparar el camí? Al que ve a portar-nos un missatge d’alliberament; al que ve a dir-nos que Nadal és tot l’any; al que ve a denunciar la mentida, la injustícia, la falsedat d’algunes vides; al que ve a dir-nos que el perdó i l’amor són signes de la presència de Déu; al que ve a convidar-nos a seguir el seu exemple de “servir i no ser servits”; al que ve de manera senzilla i humil a plantar la seva tenda entre nosaltres.

A aquest Senyor és al que cal preparar el camí. Per a això cal redreçar actituds de vida. Cal aplanar els camins de la pau i la justícia. Cal consolar el trist. Cal ser portadors de perdó. Cal ser brisa suau, llum que il·lumini a tot el que busca al Senyor. Cal aportar optimisme al nostre món d’avui.

Les llums d’aquests dies en breu s’apagaran. La llum de Déu brillarà sempre entre nosaltres i arribarà a tot home com a missatge salvador. Advent és i serà sempre “una veu que crida en el desert” de tota vida i un “preparar el camí al Senyor” que ve a alliberar-nos.

Si volem podem.