Greccio 1223

Estem a punt de celebrar el Nadal. Aquesta mateixa nit començarem a festejar el naixement del Fill de Déu. El temps d’Advent que ens ha ajudat a preparar la vinguda del Senyor arriba a la seva fi. Tots els preparatius, tant espirituals com materials, ens fan adonar de l’extraordinària importància d’aquestes festes nadalenques. Els voldria convidar a fer un salt en el temps i en l’espai, situant-nos 800 anys enrere, en la petita població italiana de Greccio, a la vall de Rieti. Un indret molt estimat per Sant Francesc d’Assís. Ell ja havia estat a Terra Santa i les grutes de Greccio li recordaven la ciutat de Betlem. Aquell any 1223, retornant de Roma després d’haver obtingut l’aprovació de la seva Regla per part del Papa Honori III, va voler celebrar a Greccio el Nadal amb la gran devoció que professava pel misteri de l’Encarnació. I és així que quinze dies abans de Nadal va dir al cavaller Joan de Greccio: M’agradaria commemorar el Nen que va néixer a Betlem i d’alguna manera veure amb els ulls les molèsties que va patir per no tenir el necessari per a un nounat, com va ser posat en un pessebre i com va jeure sobre el fenc, entre el bou i la mula. El Senyor de Greccio va fer tots els preparatius: va posar una menjadora amb fenc, feu entrar un bou i una mula tal com Sant Francesc li havia demanat. I la nit de Nadal, els habitants de Greccio i els diversos frares es dirigiren cap a aquell indret amb les seves torxes. En aquell lloc destacava la pobresa i la senzillesa. I en el pessebre, on menjaven els animals, s’hi celebrà l’Eucaristia en la qual St. Francesc exercí el seu ministeri de diaca cantant l’Evangeli amb la seva corresponent predicació. Un dels primers biògrafs de St. Francesc, Tomàs de Celano, afirma que en representar de manera viva el naixement de Jesús, St. Francesc transforma Greccio en un nou Betlem. El sacerdot que hi va celebrar la missa i la gent que hi assistiren se n’anaren contents i alegres perquè havien tornat a viure el Nadal del Senyor. Aquell esdeveniment de la nit de Nadal a Greccio fou considerat amb el temps com el primer pessebre encara que diferent dels nostres Pessebres Vivents perquè no hi va haver cap nen que representés Jesús, ni Maria ni Josep. L’important per a Sant Francesc fou que aquella nit les persones tinguessin una veritable trobada amb el Senyor, realment present en l’Eucaristia. Una ambientació senzilla, pobra, austera però va ser la gran celebració de Nadal. Que 800 anys després St. Francesc ens ajudi a reviure amb joia i pau el Naixement del nostre Salvador. Bon Nadal!