Festa de la Sagrada Família

Avui ens presenta l’evangeli diversos moments de la infantesa de Jesús, diverses situacions en què veien l’actuació de la família de Natzaret integrada per en Josep, Maria i Jesús nen. La Família és el nucli primer on neix i s’ha de conrear i fer créixer la vida. I la vida no és només vida física i corporal. La vida de la persona és una vida completa si tenim en compte a més del seu físic, la vida del seu esperit. La persona no és només un cos, és un cos dotat d’un esperit que cal també fer créixer i alimentar, a més a més del seu físic.

El caliu de la llar familiar ha de ser el niu propici on va madurant tota la persona i adquireix tots aquells ajuts i estímuls que la fan desenvolupar en totes les dimensions. És molt decisiu i important per a la formació de la persona tot allò que ha pogut veure, sentir, fer i viure en l’entorn sagrat familiar. Allò que ha percebut la persona com quelcom important en la vida de la llar familiar ha marcat sense dubte els sentiments i el cor, les conviccions que aquesta persona que creix en aquest caliu tindrà davant la vida.

Tot allò que aprenem en el sagrari familiar té més importància que tot el que podem rebre de factors externs. D’aquí el gran paper que té la família en l’educació de les persones, en la seva actitud davant la vida, en els seus criteris i actuacions concretes. Sempre hem de comptar amb l’autonomia i llibertat de cada persona, però no podem deixar de comprovar constantment que una terra ben adobada dona els seus fruits, millors que una de mal adobada. Amb la senzillesa però profunda visió de la realitat que tenen, podem recollir avui les últimes paraules de l’evangeli que diuen el que es feia en la humil però modèlica família de Natzaret... El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor. L’aspecte físic es conreava... era necessari... creixia i es feia fort. Però no es descuidava de donar uns criteris i una mentalitat... cuidar el seu esperit... era entenimentat... una paraula que expressa molt bé en la nostra llengua aquesta qualitat que ha de tenir tota persona... el seny... i si nosaltres fem bé la nostra feina, el Senyor també hi posa la seva, sense forçar, sinó corroborant i donant fermesa a la nostra... i Déu li havia donat el seu favor.

Que aquest últim diumenge de l’any sigui el diumenge de la Sagrada Família, ens ajudi a donar tot el gran valor que té la realitat familiar en la vida de les persones. Déu ha volgut que la família fos la creadora i engendradora de la vida de les persones i ell mateix es va sotmetre a aquesta institució familiar per entrar i encarnar-se com tothom en la realitat d’aquest món nostre. En aquestes festes en què vivim immersos en aquest ambient familiar, valorem aquest sagrat nucli vital per nosaltres que és la família i defensem-la dels atacs que pugui rebre de forces foranes i adverses.