Endavant... passin i vegin!

Un reclam publicitari “passin i vegin” amb un objectiu: que allò que els ulls veuen, el cor o els sentits ho necessitin i ho desitgin. Enmig de tants sorolls, de tants ritmes frenètics del dia rere dia o de tantes ofertes que ens sedueixen a primera vista, on trobar avui a Jesús més que en les paraules de l’evangeli? Com no donar crèdit a aquest Senyor que en la seva invitació “veniu i ho veureu” no desitja una altra cosa sinó que tinguem experiència directa i personal d’Ell i amb Ell? Difícil ho tenim. Hi ha tantes portes i amb tantes veus que ens conviden a descobrir altres horitzons que no siguin els de la fe! Existeixen tantes ideologies que s’estableixen i posen entrebancs en els nostres camins! És bo, per trobar-nos amb Jesús, que trenquem amb aquelles barreres de superficialitat que ens empenyen a nedar sobre aigües perilloses o a caminar sobre terres movedisses. I, a més de trencar amb la trivialitat, també seria positiu en el nostre intent de descobrir i d’estar més units a Crist, treure les pors que ens tenallen; divorciar-nos d’aquests temors que paralitzen aquesta santa curiositat que ha de posseir tot cristià: on viu Jesús? Què hem de fer per viure amb Ell i en Ell? Què comportarà ésser amic del Senyor? Moltes vegades, des d’una òptica merament social i en detriment de l’espiritual, se’ns ha contestat que Jesús està i viu entre els pobres, en els perseguits, en els que no tenen pa, en els difamats, en els abatuts o marginats, etc., i és veritat. Però… no és menys veritat que, al Senyor, l’hem de buscar en l’escolta freqüent de la seva Paraula, en l’oració personal o comunitària, i en la contemplació i celebració dels seus Misteris. En quants moments i accions, sense adonar-nos-en, ens podem quedar en una exploració de Jesús purament humana (no divina). En una opció pel benestar material (no espiritual) o en un millorar els aspectes externs de la humanitat oblidant la seva identitat cristiana. Avui, en preguntar a Jesús “on vius, Senyor?” estaria bé reafirmar el nostre compromís cristià. Jesús viu enmig de nosaltres i és molt especialment present en l’Eucaristia. Li demanem de tot cor que romangui al costat nostre, i que els camins que triem per buscar-lo, siguin senderes de comunió, de fe, de conversió i d’esperança fonamentats en l’Evangeli. On vius, Senyor? Que la resposta de Jesús no sigui la que tantes vegades exercim: en el camí fàcil, en el tot s’hi val, en fer externament el bé, en una Església descafeïnada a la nostra mesura, o en un Evangeli endolcit i de vegades fins i tot esbiaixat per segons qui, com i quan. I és que, el Senyor, és qui ens ha d’indicar on viu, com viu i de quina forma viu. Passem… i vegem! Si volem..., podem!